PLANIFICACIÓ UNIVERSITÀRIA
Crònica 24/03/2012

Compartir graus: una sortida a les carreres amb pocs alumnes

El Govern planteja eliminar els graus amb menys de 40 alumnes, però les universitats rebutgen reduir el debat a xifres. Són més partidàries de compartir títols amb altres centres que d'eliminar-los.

Sònia Sánchez
3 min
CANVIS A LA UNIVERSITAT  Estudiants en una de les aules de les facultats situades al campus de Montilivi, a la Universitat de Girona (UdG).

BARCELONA.El Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) va aprovar el desembre passat el nombre mínim de 40 alumnes com a criteri general per mantenir graus universitaris. Però l'aplicació d'aquest llindar no serà radical ni començarà el curs vinent, tal com coincideixen a detallar els responsables de política acadèmica de les universitats públiques. El mateix secretari d'Universitats, Antoni Castellà, va deixar que la decisió final la prengui cada universitat, amb l'aprovació preceptiva de la Generalitat. Els representants dels centres prefereixen fer graus compartits entre diverses universitats que no pas optar per l'eliminació directa de titulacions.

Tot i que al curs 2010-11 hi havia comptabilitzats 57 graus amb un màxim de 29 alumnes, i 41 més que tenien entre 30 i 44 matriculats, les set universitats públiques presencials asseguren que en queden molt pocs en aquesta situació, gràcies, en molts casos, a la reestructuració que han fet en els últims anys, fusionant graus d'un mateix àmbit perquè comparteixin el primer any (on la suma dels alumnes de les diverses especialitzacions superaria el llindar mínim).

Esperar a la primera promoció

"El curs vinent serà l'últim de la majoria de graus, quan acabaran les primeres promocions, i caldrà veure com han anat i plantejar com s'ha de reestructurar el mapa", admet el vicerector de Política Acadèmica i Qualitat de la Universitat de Barcelona (UB), Gaspar Rosselló, que apunta que s'haurà d'avaluar l'eficiència de tenir titulacions amb baixa demanda "duplicades o triplicades al territori", com passa amb les llengües i les humanitats.

La vicerectora de política acadèmica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Montserrat Farell, apunta com a solució per als graus menys demandats "la col·laboració amb altres universitats" per oferir graus conjunts. De fet, la UAB i la Universitat de Lleida (UdL) estan estudiant la viabilitat d'un grau compartit de veterinària que es podria posar en marxa el curs 2013-14. La UdL està "disposada a dobles titulacions i a compartir graus, un cop el mapa global de graus estigui pactat", diu el vicerector de Docència, Paco García.

"Tots entenem que tenir titulacions de menys de 40 alumnes és una ineficiència", diu Farell, una afirmació que no comparteixen, però, altres universitats, com la Universitat de Girona (UdG), que manté la posició contrària a fixar xifres mínimes que no tinguin en compte els factors d'equilibri territorial. També el vicerector de política acadèmica de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Josep Manel Ricart, considera que el sistema actual "no és irracional i, per tant, no s'ha de fer cap racionalització ", i es mostra partidari de mantenir els graus amb pocs alumnes "si són eficients" per als estudiants i el territori. La URV té vuit graus en aquesta situació i en els últims anys ha fusionat títols i ha elevat així les xifres de matriculats a periodisme, publicitat i relacions públiques.

Punts negres

La secretaria d'Universitats tampoc no descarta la solució de les titulacions compartides entre diverses universitats. Castellà ha encetat un debat -en el si del CIC- per reformular el mapa de graus, que va més enllà de les xifres i té en compte altres factors, com les sortides laborals. El Govern ha identificat set punts negres en el mapa actual, on destaca la poca demanda de carreres de la branca d'història i humanitats, així com dels graus de llengües i filologies, especialment al territori. Compartir graus s'apunta com una possibilitat en aquests casos per solucionar la reticència de les universitats de Girona, Tarragona i Lleida a eliminar aquests títols.

A més, les àrees de comunicació i informació, arts i educació combinen un excés de demanda que deixa fora cada any molts alumnes, mentre que el mercat laboral no és capaç d'absorbir tots els nous graduats. En aquest cas, per al grau d'educació, el CIC estudia elevar la nota de llengües requerida per als nous alumnes, una solució que satisfà alhora la política del departament d'Ensenyament per millorar la selecció dels futurs mestres. Els estudis universitaris de turisme tenen poca demanda i al mateix temps poca sortida laboral, ja que el sector busca més aviat titulats en cicles formatius o de qualificacions més baixes i deixa els càrrecs de més responsabilitat en mans de llicenciats en administració i direcció d'empreses. L'escàs atractiu d'algunes titulacions relatives al sector agroalimentari i les àrees d'enginyeries tècniques i TIC als centres adscrits a les universitats públiques completen la llista de punts conflictius del mapa de graus actual.

stats