Publicitat
Publicitat

Qualsevol turista és bo per als destins de qualitat?

Compte a voler ser Destinació de segon plat

Creix de manera excepcional l'afluència de turistes al litoral espanyol com a conseqüència de les revoltes als països àrabs. Al gener, l'augment ha estat del 4,7% respecte al mateix mes de l'any anterior, segons dades de Frontur. Després que el 2010 s'aturés la davallada de turistes dels dos anys anteriors, pot semblar que els 600.000 paquets turístics que s'han desviat cap a Espanya podrien significar la sortida de la crisi. Mala anàlisi de la realitat.

Des que el 1960 Espanya es va convertir en bressol del turisme de sol i platja barat, la costa ha esdevingut moltes vegades el refugi per a les vacances dels europeus que volien anar a altres platges però que les crisis en altres països han desviat cap aquí. Això va passar a la dècada dels 90, amb la guerra a l'antiga Iugoslàvia, també els mesos posteriors a la guerra a l'Afganistan i a l'Iraq i immediatament després que es produïen atemptats a Egipte, al Marroc o a qualsevol altre país àrab.

Espanya com a segona opció

Ser destinació refugi té aquestes coses: d'una banda, permet absorbir clients que fugen dels conflictes i no volen enrenous. Es tracta d'alemanys, britànics i nòrdics que havien decidit passar l'hivern a un país més càlid com Tunísia, el Marroc o Egipte, a qui les agències de viatges han desviat cap a Espanya, que té capacitat de recepció al mateix preu pactat. Però aquest fet ha impedit històricament acabar de fer els deures en la reconversió del turisme litoral.

A començaments dels anys 90, la reflexió sobre el canvi de model estava en marxa. I una part important del sector turístic espanyol hi estava d'acord. Les destinacions turístiques del sol i platja no podien seguir creixent basant el seu èxit a augmentar any rere any el nombre de turistes; hi havia consens que calia desenvolupar els territoris per millorar la satisfacció dels turistes: això significava l'adequació del nombre de visitants a la capacitat de càrrega percebuda, aportar més valor i reduir el nombre de turistes augmentant els marges de negoci.

Així ho van entendre a Calvià o a Lanzarote, on es van refer els plans d'urbanisme per reduir la capacitat d'acollida de turistes a canvi de millorar la qualitat de l'oferta. La guerra a l'antiga Iugoslàvia es va endur el moviment cap al canvi de model. Després, tot va ser pitjor. Del 2000 al 2008, Espanya ha estat el refugi temporal dels turistes que eren desviats per diversos conflictes. Però el més greu és que durant aquest període, el litoral espanyol, en lloc de reduir l'oferta turística, l'ha incrementat ferotgement. Si del 1960 al 2000 el model turístic s'havia tornat insostenible, l'increment de l'oferta ha acabat d'agreujar la situació.

Ara, novament, els conflictes a la regió mediterrània i al mon àrab envien al litoral espanyol viatgers que no pensaven venir. A Canàries n'estan molt contents i a altres comunitats també. Són aquest clients els turistes que el litoral espanyol ha de rebre i al preu mitjà que paguen? Qualsevol turista és bo per a les destinacions de qualitat? Mal favor ens estan fent aquests visitants de retruc que retarden novament ( sine die ?) la revisió de l'estratègia d'un litoral sostenible i de qualitat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT