Publicitat
Publicitat

CRISI EL CONTROL DEL DÈFICIT

Confiança obligada en Europa

Els economistes especialitzats en les polítiques de consolidació fiscal creuen que Brussel·les acabarà donant oxigen al govern espanyol, però proposen fer els deures i de pressa per guanyar credibilitat.

Les preguntes

  1. Cal flexibilitzar l'objectiu de dèficit?
  2. Cal apujar impostos? Quins?
  3. Més retallades? On?
  4. El futur és un escenari a la grega?

Luis Garicano

  1. La qüestió és que Espanya ha millorat molt poc en la seva reducció del dèficit i que li serà difícil demanar una certa flexibilitat. Però es pot donar perquè hem de tenir present una cosa i és que les previsions de dèficit dels organismes internacionals s'han fet sense tenir en compte les necessàries retallades. L'efecte que es podria produir és que amb les retallades pots tenir un decreixement del 3% del PIB, quan la previsió per al 2012 és d'un decreixement de l'1%. Crec que hi haurà un replantejament dels objectius.
  2. És evident que s'ha d'apujar l'impost de l'IVA i, alhora, abaixar les cotitzacions socials. Però també és necessari introduir taxes en molts serveis: peatges a les autopistes, impostos per permetre la circulació a les ciutats, copagaments sanitaris, apujar taxes universitàries... L'esforç ha de ser gran i, sobretot el 2012, per guanyar tota la credibilitat.
  3. El més important, també, amb les necessàries retallades, és que els polítics prenguin consciència i abordin el control de la despesa en altres àmbits, com en els mitjans de comunicació públics, i facin un control exhaustiu de la cartera de serveis sanitaris, una de les més generoses del món. Jo calculo, però, que el que serà necessari retallar és entre 15.000 i 20.000 milions més, que se sumaran als 15.000 que ja s'estan estalviant. La idea és que s'han de prendre mesures estructurals, com la fusió entre municipis, per evitar duplicitats i estalviar costos. I les mesures de contenció encara no han arribat a les grans empreses, a les empreses públiques i al sector financer.
  4. És cert que hi ha el perill d'un escenari a la grega, perquè es pot generar una espiral infernal de pèrdua de credibilitat, retallades, caiguda del PIB, etc., que ens portés a un cercle pervers. Esperem, però, que es trobi l'equilibri amb reformes estructurals per al futur.

Gonzalo Bernardos

  1. Crec que sí, que hi ha d'haver una certa flexibilització del dèficit. No té sentit arribar al 4,4% del PIB quan l'escenari macroeconòmic ha canviat radicalment. Si per al 2012 hi havia la previsió d'un creixement per sobre del 2% i ara tens una previsió d'un decreixement de l'1% del PIB és evident que s'ha de replantejar tot. El que tocaria, seguint l'evolució d'aquest escenari, és un límit de dèficit del 6% per al 2012. Considero que hi podria haver un any de marge per al govern espanyol. I deixar en un 4,4% el dèficit per al 2013, en comptes del 3% fixat anteriorment, i un 3% per al 2014. També seria un reconeixement a les mesures aprovades, com la reforma laboral.
  2. El que es pugui fer dependrà molt dels marges que permeti Brussel·les. No serà el mateix que calguin reduir 25.000 milions o 44.000 milions d'euros. Si ens posem en el primer cas, i tenint en compte que ja s'han aprovat mesures per reduir 15.000 milions d'euros, caldrà reduir uns 10.000 euros més. I per fer-ho podria ser suficient amb l'augment de l'IVA, del 18% al 21%, amb altres mesures de contenció addicionals. Però en el segon cas la cosa es complica enormement.
  3. Si entrem en les retallades, en el cas d'una reducció de 44.000 milions, hem de pensar en la reducció de subvencions, de rebaixar pensions, d'incrementar taxes, de reduir funcionaris... Seria com fer un esforç equivalent al que va fer Grècia en el primer rescat.
  4. Si ens obliguen a una reducció tan forta, el perill és entrar en un cercle viciós, en què les retallades acabin provocant més retallades. Seria el pitjor escenari i similar al de Grècia, però el més realista és pensar en una reducció més suau.

Núria Bosch

  1. Em sembla clar que els objectius s'han de poder relaxar i que les condicions de Brussel·les han de ser unes altres, perquè tot l'escenari ha canviat. Passar del 8,5% de dèficit al 4,4% és molt complicat i pot deprimir molt l'economia. Entenc que una possibilitat real seria fixar un dèficit del 4% al 2013 i del 3% al 2014, i guanyar un temps molt necessari. Per al 2012 es podria establir el 6%. Brussel·les, però, encara no s'ha mogut.
  2. Sóc partidària d'apujar l'IVA perquè estem per sota de la Unió Europea: hi ha marge per fer-ho. No entenc que el govern espanyol iniciés la legislatura amb una pujada de l'IRPF, perquè l'acusació que un augment de l'IVA frenarà el consum és més certa en el cas de l'IRPF. A mitjà termini, no ara perquè el que calen són mesures d'urgència com la de l'IVA, seria necessària una reforma fiscal important que aportés més recursos al conjunt de l'Estat i d'una manera més equilibrada.
  3. El control de la despesa no s'ha de centrar una altra vegada en els serveis als ciutadans. Considero que les retallades, encara que l'objectiu de dèficit es flexibilitzi, s'han de centrar en les inversions. No aturar-les, però sí ajornar-les, com la inversió de l'AVE. I també s'han de buscar altres partides, com la inversió que pugui fer el ministeri de Defensa. Pel que fa a les comunitats, que porten el pes de l'estat del benestar, es podrien relaxar els controls si es fa en el conjunt de l'Estat, sempre, però, que es flexibilitizin els objectius de dèficit. I sempre que Alemanya i Holanda reacionin després de comprovar que també ells estaran en recessió amb aquestes polítiques.
  4. Espanya té un alt dèficit, però no l'endeutament que té Grècia. Confio que Brussel·les relaxarà les condicions i que hi pugui haver una contenció de la despesa compensada amb una pujada d'ingressos.

Juan José Dolado

  1. Les regles hi són per complir-les i l'objectiu de dèficit no s'ha de modificar. Són 4 punts del PIB, el que cal estalviar. No has de dir mai que no el podràs complir. L'horitzó ha de ser el 4,4%, i després ja veurem si et quedes al 6,3% o al 7,5%. Ens oblidem que hi ha uns creditors que volen saber què farem.
  2. Hi ha un impost que es pot apujar, l'IVA, perquè, a més, està per sota dels percentatges de la Unió Europea. Però el més important és que s'acabi la sagnia de l'atur i que més gent comenci a treballar. I la reforma laboral, en aquest aspecte, s'ha quedat curta per aconseguir més ocupats, que vol dir més cotitzants i menys subsidis d'atur. El que s'ha de produir és una devaluació interna. Si tens un contracte l'has de complir. És a dir, si estàs dintre de l'euro i no pots devaluar, el que has de fer és una devaluació interna, una baixada de salaris i de marges de beneficis de les empreses.
  3. En el meu àmbit sé molt bé on es podria posar l'accent de les retallades. De les 50 universitats públiques, entre 13 i 15 es podrien reconvertir en centres de formació professional superiors. Crec que hem d'anar cap a un copagament sanitari, amb un control, en funció de les rendes, dels medicaments. I que s'ha d'anar cap a la desfuncionarització dels professors. També es poden fer més coses. No té sentit que hi hagi 17 consells econòmics i socials.
  4. Una rebaixa del 4% del PIB no és una barbaritat. Es pot fer. Grècia estava i està en una situació molt pitjor. El que hem de tenir clar és que els esforços, perquè ara és una prioritat, se centrin a aconseguir que els mercats no ens penalitzin. Tenir una prima de risc per sota dels 200 punts o tenir-la per sobre dels 300 és determinant.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT