Publicitat
Publicitat

LA CONSULTA SOBIRANISTA

Els partits van reaccionar tard al moviment però els seus impulsors també han acabat fent política

Consultes: del desconcert a la vampirització

Ni els mateixos convocants s'esperaven l'èxit que van tenir a Arenys. Els partits es van haver d'adaptar al ritme de la societat civil, però finalment els promotors també han acabat fent política de partit.

"En aquest referèndum els gossos que tenen xip també voten". Amb aquesta frase, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, demostrava el nerviosisme amb què l'espanyolisme va reaccionar a l'èxit de la consulta sobiranista d'Arenys de Munt. No va ser l'única sortida de to. La socialista Carme Chacón va posar al mateix nivell els independentistes que l'organitzaven i els falangistes que s'hi manifestaven en contra. "Catalunya no són els extrems, no és la independència ni la ultradreta", va explicar la ministra de Defensa. Al festival del rebuig s'hi van afegir el PP i el PSOE. José Luis Rodríguez Zapatero va augurar de manera visionària: "No espero un efecte contagi del referèndum d'Arenys de Munt".

La història és cruel i el referèndum d'aquest diumenge es farà quan Zapatero ja ha anunciat la seva retirada. Però els partits favorables al 10-A tampoc s'hi van apuntar des del primer dia. Inicialment, els aparells dels partits parlamentaris es miraven la consulta d'Arenys de reüll perquè no tenien gens clar que la iniciativa tindria suport popular, però quan van veure el ressò mediàtic que adquiria gràcies a les prohibicions i a la convocatòria de Falange, van rectificar.

En l'organització d'Arenys de Munt, inicialment, només hi havia les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) a través del seu regidor Josep Manel Ximenis, que és qui havia presentat la moció per fer la consulta, i l'alcalde Carles Móra, independent pròxim a ICV que posteriorment es va passar a Reagrupament. A mesura que s'acostava la data i creixia la polèmica política, els partits parlamentaris s'hi van anar acostant, de manera tímida. La prova és que pocs dies abans, el 5 de setembre, es va celebrar un míting "unitari" al qual no van assistir els líders de primera fila dels partits convocants, sinó segones files. CiU hi va enviar Àngel Colom, ERC Anna Simó i ICV no hi va participar directament. Hi va intervenir Jordi Fàbrega, aleshores membre d'una candidatura municipal pròxima a Iniciativa i actualment a les files d'ERC. També va parlar el cantant de Brams Francesc Ribera Titot , una de les cares conegudes de les CUP. El dia de la consulta només van fer acte de presència a Arenys de Munt Àngel Colom per CiU i Joan Puigcercós, el principal líder d'ERC.

La realitat és que el referèndum va agafar tots els partits amb el pas canviat i van haver de posar-se a remolc d'una iniciativa que va ser ciutadana de naixement i va acabar partiditzada, amb una història de la qual no se n'escapen les baralles. D'entrada, les consultes van obrir una nova escletxa al tripartit, perquè el PSC es va quedar sol rebutjant-les, mentre que ERC i ICV van pujar al carro. Un cop més l'eix nacional feia grinyolar l'eix social sobre el qual se sustentava fràgilment el segon tripartit. CiU, que inicialment les havia acollit amb molta prudència, va acabar assumint-les, però només CDC. Dirigents com Felip Puig, Francesc Homs, Oriol Pujol i Josep Rull es van deixar veure en les següents onades, i en algun cas van participar en l'organització. Artur Mas va optar per restar-ne al marge per no perjudicar les seves expectatives electorals i Unió va mirar cap a un altre cantó. Per evitar fissures, la federació va pactar un document intern en què s'establia que no impulsarien consultes però "respectarien" l'autonomia dels grups municipals si volien impulsar-ne. Xavier Trias, ara candidat de CiU a Barcelona i votant de la consulta del 10-A, va assegurar el setembre del 2009 que no era "el moment" de fer una consulta a Barcelona: "S'ha d'evitar que sigui un fracàs".

Desconcert general

No només els partits van quedar desconcertats, sinó també els mateixos organitzadors, per la volada que havia pres. Aquell mateix mes de setembre del 2009 es va crear una comissió organitzadora integrada per Alfons López Tena, Uriel Beltran, Josep Manel Ximenis, Miquel Martin i Vicent Partal, per preparar la següent onada de consultes, prevista per al 13-D. Però la comissió va arribar trencada al mes de desembre, amb López Tena organitzant la consulta d'Osona per una banda i Uriel Beltran pilotant les altres.

No va ser una ruptura traumàtica. Tot i que el 14 de desembre es van barallar públicament a través dels mitjans de comunicació, Beltran i López Tena van acabar reconciliant-se pocs dies després. Això va permetre fer les següents onades, la del 28-F, 25-A i 20 de juny, amb més o menys tranquil·litat. Però l'arribada de les eleccions catalanes del 28-N va fer que els promotors de les consultes també es passessin a la política de partit, creant la coalició Solidaritat Catalana per la Independència, que s'ajuntava amb la Democràcia Catalana de Joan Laporta. Avui tots estan en política, com a diputats al Parlament, en el grup mixt però representant formacions polítiques diferents.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT