Publicitat
Publicitat

Contents els que arriben i encantats els que se'n van

Alguna cosa estranya deu tenir avui dia la presidència del govern que tan content està qui hi arriba com qui la deixa. Ahir Rajoy va sentir-se finalment el que ha desitjat els últims vuit anys, i va assaborir-ho amb fruïció. Probablement, Zapatero també feia quatre anys que esperava delerós el moment, però es va estalviar de dir-ho. Per això ahir no feien mala cara els que no trepitjaran més la molsuda moqueta del Congrés.

Els tres minuts que va deixar el president de la cambra, Jesús Posada, abans de la votació van donar molt de si. Des de la tribuna de premsa vam fixar-nos en com invertien els ministres els últims segons al banc blau. I algun va quedar ben retratat.

Fent honor al seu tarannà amigable, el ministre Ángel Gabilondo es va girar per estrènyer la mà dels diputats nacionalistes catalans i bascos que tenia més a l'abast. ¿S'acaba l'idili entre nacionalistes i executiu central? Gabilondo també es va acostar a les tres mecanògrafes que seuen al mig de l'hemicicle, que van agrair afectuosament el gest.

Duran i Lleida, com un ressort, va abandonar l'escó per anar a acomiadar la ministra Cristina Garmendia. Posats a dir adéu al govern sortint, més val fer-ho a la més guapa i amb més estil, devia pensar. Elena Salgado va ser l'únic membre del govern sortint que es va prendre la molèstia d'aixecar-se per felicitar Rajoy. Tots dos han col·laborat intensament en l'últim període de traspàs de poders. Leire Pajín, mentrestant, s'abstreia en silenci pensant, segurament, en com serà això de fer oposició. Ella, a la vida, quasi no ha fet altra cosa que governar.

Zapatero va ser el primer a felicitar Rajoy després de la votació, i va marxar de l'hemicicle amb el mateix somriure que exhibia quan hi va arribar, amb 26 anys.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT