Contra ZP vivien millor

Abans de les eleccions dèiem cínic al PSC per criticar les retallades mentre el PSOE exigia a la Generalitat que retallés el doble. Ahir dèiem cínica a CiU per demanar "mà estesa" a PSC i ERC quan els pressupostos ja estan pactats -o gairebé- amb el PP. Avui podem dir cínic al PP per negar-se a avançar els diners del fons de competitivitat, contradient el que reivindicava quan encara manaven els socialistes. El festival del cinisme no té aturador! Però tot té un límit i, després del relleu a la Moncloa, Artur Mas pot posar en joc la seva credibilitat si dedica la resta del seu mandat a presentar-se com a víctima d'aquells que ha triat com a socis. A Cambó li van dir un dia que no podia ser al mateix temps el Bolívar de Catalunya i el Bismarck d'Espanya. No cal ser tan maximalistes, però una mica de coherència potser seria benvinguda.