Publicitat
Publicitat

EL DEBAT CONVERGENT

Convergència s'encomana a Oriol Pujol

CDC enceta avui el seu 16è congrés amb dos grans reclams: l'arribada a la secretaria general d'Oriol Pujol i el debat sobre el full de ruta de la transició nacional

Amb més poder institucional que mai, els nacionalistes encaren el conclave en un moment dolç per abordar el relleu en les estructures. Francesc Homs, Lluís Corominas i Josep Rull seran els encarregats de comandar la nova etapa que obre avui el partit. Aquestes són les claus del congrés.

El lideratge d'Oriol Pujol com a secretari general

Una de les fotografies més rellevants -pel costat estètic i polític- que tindrà aquest congrés serà el relleu a la secretaria general del partit. Un càrrec que provoca dos moviments a la cúpula convergent: Artur Mas serà proclamat president de CDC i Jordi Pujol serà investit president fundador. La ponència organitzativa atorga al cinquè fill de l'expresident de la Generalitat la direcció de l'acció política del partit. A tots els nivells: dinàmica interna i posicionaments ideològics. La determinació d'Oriol Pujol, segons asseguren des del seu entorn, és empènyer el Govern. "És la feina que ha de fer el partit en un moment en què CiU monopolitza el poder institucional a Catalunya", han anat assegurant a l'ARA fonts pròximes al futur secretari general. Desacomplexadament sobiranista, Pujol haurà de construir des de la seu del partit, al carrer Còrsega, un discurs prou autònom per marcar perfil propi, però també ben coordinat amb les instàncies governamentals per no xocar amb el relat de les institucions. Sense perdre, esclar, el timó intern del partit.

El paper reservat a Artur Mas i Jordi Pujol

En l'últim congrés de CDC, celebrat el 2008, Jordi Pujol no es va voler retirar de la primera línia del partit i va seguir com a president. Quatre anys després, i tenint en compte que el mandat d'Artur Mas com a secretari general de la formació arribava al límit estatutari, Pujol serà investit president fundador. Una figura vitalícia que és un agraïment a la seva tasca i que el manté com a referència dins el partit. Des del graó inferior, Mas reforçarà la seva autoritat com a president. Ningú discuteix el seu paper preeminent en la CDC actual -ni tampoc el seu lideratge com a president de la Generalitat- i seguirà marcant les línies bàsiques del projecte al capdavant de tots els òrgans del partit.

Corominas  i Homs seguiran a la cúpula

Qualsevol congrés serveix per fer la foto fixa dels equilibris interns de qualsevol partit. Després de la figura d'Oriol Pujol hi ha dos dirigents de CDC que segueixen sent importants a la nova cúpula: Francesc Homs, que serà vicesecretari general d'estratègia, i Lluís Corominas, que ocuparà la vicesecretaria de coordinació institucional. Homs, que és una peça clau del Govern des de la secretaria general de Presidència i des de la seva tasca com a portaveu, es perfila, amb aquest nou càrrec, com a director de campanya d'Artur Mas quan arribin les pròximes eleccions. Ha estat obra seva la ponència política del congrés, una tasca que el reforça com a principal ideòleg del partit i manufacturer del relat de la transició nacional que defensa Mas. Corominas, autor de la ponència organitzativa, lidera la coordinació entre tots els càrrecs institucionals -grups parlamentaris, Generalitat, diputacions i entitats municipalistes- i les relacions amb la resta de partits. Un pack que també inclou Unió, amb qui les relacions travessen un moment dolç després de les últimes victòries electorals.

Les funcions de Josep Rull  a Organització

Josep Rull, procedent del sector socialdemòcrata i pròxim a Lluís Recoder, serà l'encarregat de dirigir la maquinària del partit des de la secretaria d'Organització. Un càrrec que el converteix en el número tres del partit, i que era inexistent els últims quatre anys. La cúpula ha decidit recuperar-lo per "muscular" la dinàmica interna. Rull, dels més estimats per la militància i exlíder de la JNC, tindrà sota la seva responsabilitat quatre secretaries executives: territori -Joan Ramon Casals-, sectorials -Neus Munté-, militància -Francesca Domènech- i formació -Ramona Barrufet-. Quatre secretaries de coordinació completen l'organigrama. Fer xarxa i discurs a escala micro, les prioritats.

Les demandes de la militància a la direcció del partit

El procés previ al congrés ha estat protagonitzat per les esmenes que els delegats han presentat a les dues ponències que regeixen el congrés. El text polític va generar una demanda clara de la militància: fixar com a rumb la independència de Catalunya de manera meridiana. Les esmenes en aquest sentit, però, no han passat el sedàs de la direcció de la ponència, encapçalada per Francesc Homs. De fet, s'han rebutjat el 56% de les 1.493 puntualitzacions que la militància va registrar en aquest primer document. El 30% han estat aprovades i un 11% han estat transaccionades. No només l'horitzó nacional ha estat objecte de debat. El sector socialdemòcrata -en el cas concret de les esmenes, encapçalat per Carles Campuzano- ha posat per escrit la seva por que la crisi provoqui fractura social. La ponència organitzativa ha suscitat menys debat, i des de la futura direcció assenyalen que la seva acollida ha estat bona, tenint en compte que s'ha creat de cap i de nou. I en destaquen una dada: és el congrés en què s'han registrat menys esmenes -en forma de queixa- sobre les relacions amb Unió.

La confecció del projecte nacional de CDC

La ponència política del congrés assumeix el sobiranisme com a espai polític central i assegura que la feina de CDC ha de ser treballar per construir una "majoria social" que dugui el país cap a la plena sobirania. En cap moment s'esmenta la paraula independència i la direcció no la inclourà al text final, tot i que sí que permetrà que es tracti la conveniència de fer-la servir o no en els debats que hi haurà a Reus. El full de ruta nacional dels nacionalistes passa per la consecució del pacte fiscal, considerada pel Govern i pel partit com la primera etapa de l'anomenada transició nacional. S'ha acceptat una esmena que apunta que el nou model de finançament, encaminat a fer sortir Catalunya de la Lofca, és un "pas previ indissociable de la sobirania política del país, que és l'horitzó final". A la ponència final, segons es recull en la documentació repartida als delegats convergents, s'hi podrà llegir "plenitud nacional" en lloc de "nació plena". Sobre l'estratègia pel pacte fiscal, s'inclou una etapa de "sensibilització" sobre el dret a decidir com a pas "necessari" per a la plena sobirania.

El full de ruta ideològic que surt del congrés

En aquest conclave, la direcció ha decidit ajuntar en un mateix document l'eix nacional i l'eix social. "No volem separar una cosa de l'altra perquè per a nosaltres van molt unides", ha assegurat sovint Oriol Pujol. En aquesta línia va la tria del lema del congrés: "Una manera de ser, una manera de fer". És a dir: que CDC té clar el què -plena sobirania- i que cal treballar el com. Un concepte que té a veure tant amb els mecanismes de "plenitud nacional" com amb el projecte social adient per aconseguir-la. El sector socialdemòcrata vol que la ponència inclogui referències al fet que la crisi pot ocasionar fractura social. Hi haurà debat sobre les retallades pressupostàries que ha fet el Govern.

El protagonisme de les dones a la nova cúpula

No hi ha cap dels sis membres de la cúpula de CDC -Jordi Pujol, Artur Mas, Oriol Pujol, Josep Rull, Francesc Homs i Lluís Corominas- que sigui dona. Una foto incòmoda que ha fet que la direcció hagi insistit a nodrir de dones la segona fila de l'executiva nacionalista. Noms com Francesca Domènech -futura secretària executiva de militància-, Neus Munté -diputada i futura responsable de les sectorials del partit-, Ramona Barrufet -diputada i futura secretària executiva de formació- i Laura Costa -número 2 de política municipal sota les ordres de Joan Ramon Casals i provinent de la JNC- seran els màxims exponents femenins del partit. Tampoc cal descartar l'entrada a l'executiva de dones com Maite Fandos -tinenta d'alcalde a Barcelona-, Mercè Conesa -alcaldessa de Sant Cugat- i Meritxell Borràs -diputada i regidora a l'Hospitalet-. La presidència del consell nacional, que també es decideix en aquest congrés, té números de recaure, segons indiquen fonts del partit, en Irene Rigau, consellera d'Educació i una de les dirigents més respectades dins el partit.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT