Publicitat
Publicitat

EL SETZÈ CONGRÉS DE CDC

La ponència política reclama que Catalunya tingui "actitud d'independència"

Convergència abraça l'estat propi

Els aplaudiments al plenari de la fira de Reus denotaven que s'acabava de prendre una decisió transcendent. Històrica. "La més important que hem pres mai", assegurava, eufòric, un alt dirigent nacionalista. Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), reunida en la segona jornada del 16è congrés del partit, va aprovar que la seva ponència política inclogués una referència explícita al fet que el país, si vol sobreviure, necessita un estat propi "per poder desplegar la nació en bones condicions". L'equació resultant d'aquests plantejaments, inèdita fins ahir, queda d'aquesta manera: "Catalunya = nació+estat propi". La immensa majoria dels delegats va aprovar aquesta tesi. En tenien ganes. Moltes ganes.

Era inevitable que la ponència política abordés l'eix nacional amb aquesta contundència. Els delegats van arribar al conclave amb ganes de gresca: volien anar més enllà del que marcava el document original i fixar meridianament l'estació final de la transició nacional.

Fins i tot han aconseguit que aparegui una frase impensable anys enrere: "El catalanisme sobiranista del segle XXI ha d'actuar amb actitud d'independència". La paraula fins ara tabú -almenys en públic- apareix en negre sobre blanc en la ponència del congrés convergent. "I a partir d'ara aquests principis són mandat congressual", ressaltava un important alcalde nacionalista.

La metxa existia i la força de les bases, sumada a la insistència de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) i a la predisposició dels dirigents del partit, la van acabar d'encendre. El president del partit i de la Generalitat, Artur Mas, va supervisar des de primera fila el debat sobre el full de ruta nacional i va incloure personalment un afegitó: que CDC sempre ha de tenir en compte la necessitat "d'articular majories socials a l'interior del país que facin viables i naturals els objectius que es proposi Catalunya". Estat propi sí, però sense oblidar les majories i la voluntat aglutinadora. Un catch all party bastit per guanyar eleccions i preparat per construir la majoria social cap a la "plenitud nacional".

Jornada forta des de l'inici

La segona jornada del congrés va començar forta. Felip Puig, en el seu informe de gestió, va posar llenya al foc quan va instar a convertir Catalunya en un "país normal" de la UE per garantir la supervivència catalana. A la tarda, amb l'esmena clau de la ponència política ja aprovada, va ser el portaveu del Govern, Francesc Homs, qui va expressar el seu desig de ser la cara pública de l'executiu d'un estat propi.

Homs va recollir l'onada generada pel nou secretari d'Organització, Josep Rull, que va aixecar l'ovació de la jornada -només igualada per l'emotiu reconeixement de la militància a Puig- en posicionar com a prioritat la fita de construir l'estat català. Els crits a favor de la independència van omplir el plenari de la fira de Reus. Mas, sempre hàbil a l'hora de mesurar el to, va tancar les intervencions de la jornada d'aquesta manera: "Espero que la nova direcció es trobi una Catalunya plena que pugui regir els seus destins de manera pròpia".

"Menys ambigüitat"

Aquest enunciat entronca amb la transició nacional sense límits i amb la consecució d'un estat propi. "Hi ha certa ambigüitat en la redacció, però molta menys que en altres ocasions", destacava un dels dirigents de CDC. Aquesta reducció de l'ambigüitat implica especialment deixar clar que, dins d'Espanya, Catalunya corre perill. Perquè l'Estat, segons la ponència, només fa que llastar les potencialitats de la nació catalana: li genera dèficit fiscal, la maltracta en infraestructures i no li respecta la identitat.

En l'apartat social, que també es tracta en el marc de la ponència política, el debat va ser més aviat escàs. Segons fonts de la direcció, els pactes amb el PP ni tan sols es van tractar. Una circumstància que no acaba d'agradar al sector socialdemòcrata, que pretén fer de CDC un partit amb més vida interna i que fins i tot s'havia plantejat debatre la política d'aliances.

Ahir, però, era el dia de l'horitzó nacional. El dia de posar per escrit quina és l'estació d'arribada de la transició nacional basada en el dret a decidir. El dia en què CDC va posar una fita clara a la seva aposta sobiranista, que es deixava intuir des de feia anys. El dia en què dirigents i delegats van acordar que l'estat propi és la fita, l'objectiu final, a què aspira el partit.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT