Converses de cafè en plena pròrroga

Entre cafè i cafè al bar del Parlament, CiU i el PP van teixint una còmoda aliança. Als primers els permet sortir del pas dels pressupostos i les lleis òmnibus (malgrat que ara també s'hi posen bé el PSC i ERC) a canvi de ben poca cosa. Als altres, situar-se còmodament en el centre investint-se com una formació influent. Però aquesta situació, que no acaba de satisfer del tot a ningú, té data de caducitat. Els congressos de socialistes i republicans a la tardor en definiran la línia política i els lideratges i haurien de facilitar bastir ponts de diàleg. I les eleccions espanyoles seran a tocar. Quan passin, si es confirma la majoria absoluta del PP (l'última enquesta d' El País demostrava que d'efecte Rubalcaba res de res i que els 14 punts de distància amb el PSOE si de cas s'amplien), vindrà l'hora de la veritat. Les portes es tancaran del tot a Madrid, del pacte fiscal Mariano Rajoy no en voldrà ni sentir a parlar i ves que no ens faci etiquetar en castellà. Serà quan caldrà triar de veres què es fa i amb qui. Sense preses de pèl.