Publicitat
Publicitat

DESAFIAMENT DE TEHERAN

Londres alerta el règim dels aiatol·làs de "greus conseqüències" enmig d'una escalada de tensió

Cop a l'ambaixada britànica a l'Iran

La tensió entre el Regne Unit i l'Iran augmenta. Ahir centenars de joves van assaltar l'ambaixada britànica a Teheran després que Londres imposés sancions al règim. El programa iranià nuclear preocupa.

La pressió internacional s'intensifica contra el règim de Mahmud Ahmadinejad després que ahir joves iranians assaltessin dues delegacions diplomàtiques britàniques a Teheran. Els atacants van trencar finestres, van llançar còctels Molotov i van retirar i cremar la bandera britànica, que van substituir per la iraniana, com a protesta a les sancions imposades per Londres.

L'incident més greu va tenir lloc a l'ambaixada britànica, al sud de Teheran, en què una dotzena del centenar de joves que es van congregar davant l'edifici van saltar el mur de contenció i van accedir a l'immoble. La policia va desallotjar els funcionaris anglesos i finalment va fer fora els manifestants. Hores més tard, però, els joves van insistir en un segon assalt. Els agents van contraatacar amb gasos lacrimògens, però els manifestants van aconseguir entrar altre cop a l'ambaixada per després abandonar-la, informava l'agència iraniana Fars. Un segon grup de manifestants van irrompre en una delegació del Regne Unit a Qolhak, al nord de la capital iraniana, confirmava l'agència estatal Irna. Molts dels estudiants portaven banderes amb retrats del líder suprem, l'aiatol·là Ali Khamenei, que té l'última paraula en les qüestions d'estat a la República Islàmica.

El ministeri d'Afers Exteriors iranià va condemnar l'atac i va mostrar el seu compromís de garantir la seguretat dels diplomàtics al país, però la resposta de Londres va ser contundent. El cap de la diplomàcia britànica, William Hague, va responsabilitzar l'executiu iranià d'haver "fallat en l'adopció de mesures adequades" per protegir l'ambaixada i va alertar que l'incident d'ahir tindrà "greus conseqüències".

Els Estats Units, la Unió Europea, Rússia i la Xina van condemnar ahir l'atac, i fins i tot el Consell de Seguretat de l'ONU va emetre una nota de rebuig. L'incident d'ahir va fer venir a la memòria l'assalt del 1979 a l'ambaixada dels EUA a Teheran, malgrat que en aquella ocasió els manifestants van prendre com a ostatges 52 nord-americans durant 444 dies.

L'amenaça d'una guerra

Les relacions bilaterals entre el Regne Unit i l'Iran pengen d'un fil des que la setmana passada Londres decidís suspendre les relacions financeres amb Teheran com a rebuig al programa nuclear del país persa, i tenint en compte que són els bancs iranians els que financen aquestes investigacions. El govern d'Ahmadinejad va respondre amb l'aprovació d'una llei que tensa encara més la diplomàcia i suposarà la retirada dels ambaixadors. "El que està passant a la zona i la rivalitat interna a l'Iran entre Khamenei i Ahmadinejad complica molt la resolució del conflicte nuclear", explicava ahir el director de política i societat de Casa Àsia, Rafael Bueno, que afegia que l'assalt a l'ambaixada "enredarà encara més les coses".

Segons Bueno, Israel podria complir les seves amenaces i llançar un atac militar unilateral a l'Iran, malgrat que alerta que seria una acció "molt més complexa" que el que va fer contra l'Iraq el 1981.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT