Publicitat
Publicitat

SUCCESSIÓ AL PODER

Una hipotètica obertura seria en el camp econòmic i no polític

Corea del Nord entronitza un jove Kim Jong-un com a gran líder

Corea del Nord és un forat negre informatiu. Més que predir, només podem especular sobre quin serà l'escenari que s'obre amb la mort de Kim Jong-il. Si donem per bones les informacions que Kim Jong-un va estudiar a Suïssa, hauria estat exposat a una altra mena d'idees de les que circulen pel seu país isolat i potser seria més permeable al canvi.

Un canvi que, si es produís, seria més en el terreny econòmic que en el polític. De fet, Corea del Nord ja va introduir excepcions a l'estricta economia planificada quan, a la dècada passada, va permetre vendre excedents de les explotacions agràries familiars, creant un espai per a la compravenda. I en l'últim any i mig, les visites de Kim Jong-il a la Xina, a diferents complexes industrials o "zones econòmiques especials", deixen entendre que la Xina hauria recomanat als nord-coreans una aventura gradual similar a la que ells van emprendre fa 30 anys.

Però perquè Kim Jong-un faci res primer s'haurà de consolidar com a líder. El primer pas va ser l'elecció i la presentació oficial. És evident que, en un país de personalismes, l'elecció estava justificada, per llinatge, per una qüestió de sang. Però aquest no és un simple canvi de cromos o de retrats. Ara haurà de construir-se una imatge, modelar la seva figura de líder. Mentrestant, el país tindrà una probable transició amb algun mentor de confiança.

En el discurs que va fer al funeral de Kim Jong-il, Kim Yong Nam, la principal figura civil al país va encimbellar Kim Jong-un com a líder del partit i de l'exèrcit. Per tant, és previsible que vagi assumint progressivament els càrrecs que el seu pare ha deixat vacants.

Un relleu ara per ara consolidat

El funeral ha escenificat el relleu amb qui ell mateix va escollir. De moment, el consens al voltant d'aquest relleu sembla sòlid. Però l'èxit o el fracàs de Kim Jong-un dependrà menys de les lluites internes a l'exèrcit -que el necessiten perquè tot continuï igual- que de la capacitat del mateix successor per governar el país. Unes reformes econòmiques massa accelerades podrien precipitar, per exemple, divisions en un país que es considera l'últim bastió del socialisme.

Per acabar, Kim Jong-un no es convertirà en gran líder fins que no hagi demostrat la seva vàlua. Tant el seu avi, Kim Il-sun, amb la resistència antijaponesa i la guerra civil, com el seu pare, Kim Jong-il, primer amb la idea Songun (primer la defensa militar) i després el programa nuclear per mantenir a ratlla els "titelles sud-coreans" i els "imperialistes ianquis", han basat el seu prestigi en gestes militars. Això convida a pensar que Kim Jong-un també tindrà el seu episodi militar per consolidar-se. I tot i que és improbable que Corea del Nord acabi fent servir un cap nuclear si no és en resposta d'un atac militar, tampoc hauríem d'esperar un abandonament del programa nuclear que tants maldecaps ha generat a la zona, però que Pyongyang entén com un element dissuasiu prou convincent en un context d'amenaça permanent.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT