THE NEW YORK TIMES / WASHINGTONKim Jong-il, l'enigmàtic líder de Corea del Nord, va morir dissabte en un tren a dos quarts de nou del matí al seu país. Quaranta-vuit hores més tard, les autoritats de Corea del Sud encara no en sabien res -per no parlar de Washington, on el departament d'Estat es va assabentar "per la premsa" de la mort del dirigent coreà, bastant després que els mitjans estatals de Corea del Nord l'anunciessin.
Pels serveis d'intel·ligència de Corea del Sud i dels EUA no haver pogut tenir algun indici d'aquest fet transcendental -trucades de telèfon entre funcionaris del govern presos pel pànic, per exemple, o moviments de soldats concentrant-se al voltant del tren de Kim Jong-il- fa palès el secretisme de Corea del Nord, un país que té en contra la majoria de la comunitat internacional i que està aïllat del món fins i tot pels espies i els satèl·lits.
Els serveis d'intel·ligència asiàtics i nord-americans ja havien fallat anteriorment a l'hora de detectar esdeveniments importants a Corea del Nord. Pyongyang va construir una planta d'enriquiment d'urani que no va ser detectada fins un any i mig després, quan les autoritats de Corea del Nord la van mostrar, a finals del 2010, a un científic nuclear dels EUA. Corea del Nord també va ajudar a construir un reactor nuclear a Síria sense que la intel·ligència occidental ho sabés.
Mentre la comunitat internacional afronta una perillosa transició de lideratge a Corea del Nord -un estat fallit amb armes nuclears-, la naturalesa tancada del país complica les perspectives de saber què hi pot passar. Amb poca informació sobre Kim Jong-un, el fill i successor de Kim Jong-il, i encara amb més desconeixement del que passa a dins dels palaus de Pyongyang, gran part de les respostes són conjectures.
Un atac sí, un canvi no
"Tenim plans sobre què fer en cas d'un atac de Corea del Nord, però no per si cau el règim", diu Michael J. Green, exconseller per a l'Àsia a l'administració Bush. "Si això tingués lloc, un dels primers objectius seria intentar saber què estaria passant a dins de Corea del Nord", assegura. A la majoria de països implicaria interceptar trucades telefòniques entre dirigents governamentals o observar el país des de satèl·lits espia.
Per descomptat que els EUA tenen avions d'espionatge i satèl·lits que exploren el país. Antenes molt sensibles al llarg de la frontera entre les dues Corees recullen tota mena de senyals electrònics. I funcionaris d'intel·ligència sud-coreans entrevisten els milers de nord-coreans que fugen al sud cada any.
Però tot i així se sap ben poca cosa sobre el funcionament intern del govern de Corea del Nord. A Pyongyang, asseguren els experts, la informació es limita a un petit cercle de dirigents, que no parlen amb ningú.
Del que passa al país n'arriba només la versió dels mitjans oficials. Ahir van mostrar les imatges del cadàver de Kim Jong-il i el tribut que li va retre el seu fill Kim Jong-su, que, amb llàgrimes als ulls, es va inclinar davant la tomba envoltada de flors del seu pare. I això és tot el que sabem.
