Publicitat
Publicitat

INFRAESTRUCTURES EL POLS FERROVIARI

Mas, Fabra i Valcárcel exigeixen a Blanco que defensi davant la Comissió Europea l'eix mediterrani enfront del central

El Corredor Mediterrani s'imposa

Amb els números a la mà no hi ha cap dubte que el corredor ferroviari del Mediterrani és la infraestructura que té més sentit econòmic a curt, mitjà i llarg termini. Però no n'hi ha prou amb la raó empírica, i per això cal afegir-hi la pressió política. El president català, Artur Mas, va fer ahir d'amfitrió dels seus homòlegs valencià i murcià, Alberto Fabra i Ramón Luis Valcárcel, tots tres van celebrar una reunió de feina al Palau de la Generalitat amb un únic punt a l'ordre del dia: la defensa del Corredor Mediterrani. Van exhibir una unitat i una sintonia totals per reclamar al govern espanyol el seu suport inequívoc al Corredor. Tal com va dir el president Mas: "Estem en el punt més calent i cal posar tota la carn a la graella". El 19 d'octubre la Comissió Europea ha de decidir si inclou l'eix mediterrani a la Xarxa Transeuropea de Transport fins al 2030 i, per tant, hi destina recursos.

Fa una dècada el govern de José María Aznar va decidir que tenia altres prioritats, com ara connectar Madrid amb totes les capitals de província a menys de dues hores de tren, i no va defensar la candidatura del Corredor davant Brussel·les. Per això ara no val a badar i així ho ha entès el teixit econòmic dels territoris afectats, en especial els empresaris valencians, farts que les interferències polítiques hagin impedit fins ara sumar esforços amb els veïns del nord.

Artur Mas va adoptar un to greu i va advertir que no donar suport al Corredor seria "gairebé un suïcidi". Ara el govern espanyol sembla haver canviat d'opinió i el ministre de Foment i portaveu, José Blanco, va afirmar ahir que és "imprescindible" que l'eix mediterrani figuri a la llista de prioritats de la Unió Europea i es va felicitar perquè les comunitats del PP se sumen a la iniciativa. Blanco pretenia així furgar en les contradiccions que té el partit de Mariano Rajoy, amb els barons dividits en dos bàndols: per una banda, Fabra i Valcárcel, dos graners de vots fidels; i, per l'altra, la díscola Esperanza Aguirre i els nous poders emergents, la presidenta de Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal; d'Extremadura, José Antonio Monago, i d'Aragó, Luisa Fernanda Rudi. Tots ells es van reunir dimecres amb Blanco per fer-li veure que els dos corredors són compatibles. I ho són tant que el PP ha decidit incloure'ls tots dos en el seu programa electoral.

Arguments econòmics

Europa, però, només optarà per un projecte, que finançarà en un 10% (uns 500 milions) i imposarà uns terminis d'execució estrictes que s'estimen en 10 anys. Aquest caixa o faixa tindrà, es vulgui o no, conseqüències, i per això ahir tant Fabra com Valcárcel van insistir molt que no van "contra ningú" i que es tracta d'un "projecte d'abast europeu". Els discursos de tots tres van demostrar que tenien ben après l'argumentari (van insistir que l'eix mediterrani aplega el 50% de la població i del PIB i el 60% de les exportacions espanyoles, el "nucli dur de l'economia espanyola" en paraules de Mas ) i van exhibir sentit institucional en comprometre's solemnement a defensar davant del pròxim govern espanyol sortit de les urnes el compliment estricte dels terminis i compromisos amb el Corredor.

Artur Mas, que va confirmar la seva presència el dia 21 a Brussel·les en un acte a favor del Corredor, va fer servir un llenguatge dur. "És el moment de fer les coses per anar bé, i no per quedar bé", va dir. I va expressar el desig que "per una vegada una gran infraestructura no passi per Madrid i se superi l'esquema radial".

Valcárcel va demanar a Blanco que passi de les paraules als fets i "pinti sobre el mapa el traçat complet". Això és així perquè la proposta europea, un híbrid dels dos corredors, margina Múrcia, Almeria i Alacant. Per la seva part, Fabra va remarcar que en moments de crisi "només tenen sentit les infraestructures productives", i va recordar als seus companys de partit que defensen l'eix central que el mediterrani té una taxa de retorn molt superior, estimada en l'11%.

Sintonia Mas-Fabra

La cimera va ser també la primera trobada cara a cara entre Mas i Fabra, i va servir com una primera presa de contacte. Tot i que no es van abordar cap de les qüestions polèmiques entre els dos territoris (tall d'emissions de TV3, minitransvasament de l'Ebre a Castelló, etc.), Mas va voler remarcar que havia vist "actituds que sento positives" de cara a una pròxima trobada bilateral a València.

En aquest sentit, Alberto Fabra (que només va fer servir el català a l'in ici per saludar i agrair al president Mas la seva hospitalitat), va assajar un principi d'autocrítica en defensar que a les relacions entre Catalunya i el País Valencià hi havia d'haver "més proximitat" de la que hi hagut fins ara i que el dia d'ahir h avia de ser "el primer de molts més". A Palau confien que amb el nou president castellonenc sigui més fàcil normalitzar les relacions amb el País Valencià. Ahir, almenys, tot van ser som-riures i copets a l'esquena.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT