Publicitat
Publicitat

ELECCIONS DEL 22 DE MAIG

El PP valencià omple les llistes amb sospitosos de corrupció

Eleccions amb imputats

Francisco Camps s'ha hagut d'enfrontar al cas Gürtel, pel qual està imputat. El portaveu del PSPV-PSOE a les Corts, Ángel Luna, va tirar la primera pedra en proclamar-se polític no corrupte. La diputada d'Iniciativa del Poble Valencià Mònica Oltra ha estat el flagell de Camps.

El comitè electoral del PP valencià va aprovar ahir unes llistes electorals on figuren tres polítics imputats, entre ells el candidat a la reelecció, Francisco Camps, i sis més dels quals la Fiscalia ha demanat la imputació. És la traca final d'una legislatura en què les Corts han estat protagonistes més enllà de les fronteres del País Valencià i més pels espectacles que s'hi han muntat que pels debats. Ha estat una legislatura crispada. Per a la memòria quedaran les samarretes de la diputada de Compromís Mònica Oltra buscant Camps " only alive" . O la pedra que va tirar el portaveu del PSPV, Ángel Luna, com a mostra d'honradesa. O el desmai de Glòria Marcos a l'hemicicle quan el grup se li va revoltar. Fins a un frustrat intent de protesta a la tribuna de convidats. Tot va quedar arxivat amb el decret de convocatòria del 22-M la setmana passada. Heus aquí els millors moments.

Camps perd el nord

El cap del govern valencià va començar el seu mandat com un estel. Va aconseguir el maig del 2007 un resultat històric que el situava com a referent de tot el PP. Camps vivia un idil·li amb Mariano Rajoy i va ser "la pesseta que li va faltar per al duro" per fer-se fort al congrés del 2008. Però el febrer del 2009 el cas Gürtel es va interposar en el camí de roses del president. Tres mesos després va declarar com a imputat en el cas dels vestits, que està a punt de fer-lo seure al banc dels acusats. El seu estat d'ànim es va reflectir en la frase que li va etzibar a Luna: "A vostè li encantaria agafar una camioneta, venir a casa meva de matinada i que al matí següent jo aparegués en una cuneta". Després es va disculpar. Malgrat tot, el PP ha aguantat estoic els vaivens. La destitució de Ricardo Costa era un mal menor i reversible. I el grup va apostar per la fidelitat amb els quatre portaveus que es van succeir (Esteban González Pons, Ricardo Costa, Rafael Maluenda i Rafael Blasco).

L'esquerra es trenca

Compromís pel País Valencià era l'esperança roig-i-verda de l'esquerra valenciana. Bloc i EU no van preveure, però, les diferències irreconciliables, no tant d'idees com de maneres d'exercir el control. L'elecció del representant de la coalició a Radiotelevisió Valenciana en va ser el detonant. Nacionalistes i comunistes van trencar, tal vegada per sempre. I la possibilitat que les dues formacions quedin fora del Parlament la pròxima legislatura és cada vegada menys desgavellada.

L'eterna crisi del PSPV

Els socialistes valencians van collir a les eleccions passades els pitjors resultats imaginables. Però no va ser això el que va fer dimitir Joan Ignasi Pla; una constructora adjudicatària de contractes a diversos ajuntaments socialistes li havia pagat la reforma de casa seva. Els fogons li van sortir cars. Joan Lerma (el vell rocker) va tornar a prendre les regnes fins al congrés del 2009. Jorge Alarte va arribar-hi com un vendaval i s'ha quedat en brisa. Dos anys i mig després segueix sent un desconegut. El guanya per golejada Luna, assot de Camps i ara en una cruïlla judicial. El panorama intern tampoc és gaire amable per al secretari general del PSPV, amb un exministre (Antoni Asunción) que li presenta querelles, i històrics alcaldes que li marxen del partit.

Legislatura de crispació

Algú va dir "el que estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra" i Luna s'ho va prendre al peu de la lletra. El portaveu socialista volia deslligar-se de tota sospita de corrupció i el PP ho va considerar un insult. Encara que parlant de floretes, hi ha les que han sortit de boques populars: "Vostè no sap qui és son pare", li va dir el conseller Juan Cotino a la diputada de Compromís Mònica Oltra, que és adoptada; "A vostè se la coneix per la professió de sa mare", li va deixar anar l'alcalde de Torrevella, Pedro Hernández Mateo, a la parlamentària d'EU Marina Albiol. O d'altres que és millor no recordar. La crispació ha omplert l'hemicicle de paraules agres i jugades de pati de col·legi. Quan el PSPV es va querellar contra Camps pel cas Gürtel, el PP li va retirar la paraula. Ni consells de caixes, ni senadors territorials, ni aigua. Com a conseqüència, la mesa de les Corts ha estat amonestada dues vegades aquesta legislatura pel Tribunal Constitucional per vetar iniciatives de l'oposició. Un estat d'excepció que les urnes es resisteixen a revocar.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT