Coscubiela apel·la a la "majoria silenciosa" d'esquerra

BarcelonaTreure de casa i portar a les urnes els votants progressistes desmotivats és la gran obsessió de Joan Coscubiela, candidat d'Iniciativa a les eleccions espanyoles, que té calculats fins i tot els minuts que li queden per fer-ho. "Tenim 7.200 minuts per parlar i convèncer resignats, indignats, decebuts i indecisos perquè no callin, perquè parlin i perquè ho facin amb el vot". Aquesta va ser la principal consigna que va llançar als 700 assistents al seu acte central de campanya, ahir al migdia a les Cotxeres de Sants, a Barcelona. Un acte que van seguir 400 persones més en directe per internet.

Coscubiela va assenyalar el culpable d'aquest desànim dient que en gran part l'ha "fabricat" el govern Zapatero, i es va oferir com a remei: "A tota la gent que creu que el PSOE els ha fallat, els hem de dir que hi ha una alternativa a l'esquerra que és ICV-EUiA". I furgant en la promesa que va fer Zapatero la mateixa nit electoral del 2004, quan va dir als que li havien donat la victòria que no els fallaria, Coscubiela va afegir: "Els hem de dir que nosaltres ni callarem ni els fallarem".

La por a la dreta ja no serveix

El candidat d'ICV-EUiA també es va referir a l'estratègia de la por a la dreta que va atiar el PSC el 2008 i va subratllar que això "ja no serveix" perquè el govern Zapatero ha fet polítiques de dretes amb arguments de dretes. Coscubiela va demanar el vot "a favor" del projecte ecosocialista. Però hi va sumar un avís: "Si el 20-N la majoria silenciosa calla, qui parlarà i decidirà en nom d'ells serà la minoria poderosa".

Coscubiela va assegurar que la discussió és entre projectes de dretes i d'esquerres, i va afegir que "no hi ha cap dubte que ICV-EUiA és l'aposta d'esquerres més nítida". Quan va repassar els eixos bàsics del seu projecte, va apuntar que cal una "nova economia" amb polítiques i arguments oposats als que dominen avui. "El més greu és que intenten que creguem que els drets aconseguits amb la lluita del segle XX són privilegis als quals hem de renunciar", va lamentar. A més, va defensar que hi ha una "crisi ètica" que és l'origen de tota la resta i que per tant també cal una "nova ètica" diferent a la que representa Josep Antoni Duran i Lleida. També va reclamar una "nova política" que reconegui el dret a decidir sobre les qüestions més importants.

En aquest capítol, va parlar del "dret a decidir l'articulació entre Catalunya i Espanya" però també va afegir-hi el "dret a decidir sobre el tancament de les nuclears", sobre les "reformes de la Constitució" o el "dret a decidir de les dones sobre la seva vida i el seu futur".