En les eleccions del 28-N CiU, PSC, PP i ERC coincidien a tenir com a prioritats aprimar l'administració, fer-la àgil i posar-ho fàcil a emprenedors i empresaris. Amb aquest ànim reformista (i el d'acontentar sectors liberals i conservadors agredits pel tripartit), Artur Mas va concebre la llei òmnibus, rebuda per l'esquerra com un buldòzer legislatiu ideat per enderrocar el seu llegat. La forma i el fons van fer que el PSC i ERC es tanquessin a pactar res i el PP apareixia, de nou, a l'horitzó com l'únic (i incòmode) aliat. El Govern s'havia equivocat actuant, de nou, com si tingués majoria absoluta. D'aquí que s'obrís a matisar la llei. Germà Gordó ha treballat en aquesta qüestió fins al punt d'incloure qüestions fins ara tan alienes a CiU com les quotes de gènere. A Palau els toca fer política i buscar pactes. Altra cosa no s'entenia.
