Publicitat
Publicitat

LES REVOLTES CONSEQÜÈNCIES

El president Al-Assad lluita contra la revolta amb més militars i més detencions massives

Creix la pressió internacional sobre el règim sirià

El telèfon sona i una veu avisa. "No sortiu al carrer de nit. Les forces de seguretat estan fent batudes i aturen a tots els que caminen". De dia, la capital siriana aconsegueix mantenir l'aparença: els venedors deambulen predicant pels carrerons i els mercats del casc antic, mentre que fora de la ciutat emmurallada, el trànsit és com sempre caòticament intens. De nit, però, només les bandes de gats salvatges i els membres dels comitès populars de vigilància es passegen per uns carrers acostumats a vessar de vida en aquesta època de l'any. "La policia no em deixa continuar. Torno a casa", anuncia un altra veu per telèfon.

Com a la resta del país, alguns barris de la capital pateixen l'onada de detencions amb què el règim del president Baixar al-Assad intenta aniquilar la revolta. "Van porta a porta arrestant persones", assegura en Nadim Khoury un investigador de Human Rights Watch a Síria. "Porten una llista amb els noms de les persones que busquen". Quinze quilòmetres al nord de Damasc, la població de Duma continua assetjada per tercera jornada consecutiva per milers de membres de la policia política i les forces de seguretat que escorcollen casa per casa buscant persones sospitoses d'haver-se manifestat o de formar part de la incipient organització logística dels opositors.

Novament, la ciutat de Daraa, prop de la frontera jordana, sembla la més afectada per la repressió. A les desenes de detencions que es continuen practicant en aquesta localitat agrícola, epicentre de la rebel·lió, s'hi afegeix el fet que des de dilluns continua assetjada per franctiradors, tropes i vehicles blindats de l'exèrcit baasista.

Totalment aïllada per carretera, amb les connexions telefòniques pràcticament deshabilitades i amb la frontera jordana, amb la qual limita, tancada amb pany i clau, és fa difícil conèixer de primera mà la situació dels seus 75.000 habitants. "Ens estan massacrant", deia un veí a l'agència Associated Press per telèfon mentre els tirotejos sonaven de fons. "Estan matant nens. No tenim electricitat des de fa tres dies, no tenim aigua".

Un altre resident de Daraa ha descrit a l'agència Reuters que l'exèrcit ha dividit la ciutat en barris i que durant tota la nit de dilluns es van sentir ràfegues intermitents, seguides de rondes de l'artilleria i d'un intens so de metralla cap a primera hora del matí. "De vegades, disparen des de totes les direccions, per espantar la gent i terroritzar-los".

Les primeres condemnes verbals

Tot i que el govern sirià insisteix a dir que ha desplegat l'exèrcit per alliberar Daraa de grups d'homes armats, les reaccions internacionals no deixen de succeir-se. Ahir, William Hague, el ministre d'Afers Estrangers del Regne Unit, va condemnar enèrgicament els esdeveniments que han acabat amb la vida de més de 350 sirians en les últimes sis setmanes. "No n'hi ha prou amb paraules: la llei d'emergència ha de ser aixecada a la pràctica i les aspiracions legítimes de la gent han de ser assolides", va declarar en referència a la llei marcial que va ser oficialment retirada la setmana passada pel govern després de 48 anys de vigència.

El Regne Unit diu que està treballant amb altres països de la Unió Europea per enviar a Damasc "un senyal fort" que es podrien prendre mesures. Els Estats Units, per la seva banda, no descarten imposar sancions econòmiques al règim de Baixar al-Assad encara que els analistes locals minimitzen l'impacte d'aquestes previsibles mesures donades les dèbils relacions econòmiques i comercials existents entre tots dos països.

Sobre el terreny, però, és on s'ha deixat sentir la protesta d'Occident d'una manera més pràctica. Des de divendres passat, coincidint amb l'increment de la repressió de les manifestacions pro democràcia a Síria, un gran nombre de delegacions diplomàtiques occidentals a Damasc, inclosa l'espanyola, estan recomanant als seus nacionals que, "davant la inseguretat creixent" i "la impossibilitat d'avaluar la situació", abandonin el país "abans de divendres". Els Estats Units han afegit que "la voluntat de les autoritats locals de culpar els estrangers de la situació que viu el país" podria posar en perill els ciutadans nord-americans a Síria.

Centenars d'estudiants d'àrab, turistes, cooperants i personal diplomàtic no essencial d'Europa i d'altres indrets del món està preparant la maleta o ja ha marxat del país. "Sembla un càstig", diu una mestra que es guanya la vida donant classes privades d'àrab a alumnes arribats de tot el món. "Damasc està tranquil, no hi ha perill", opina.

Efectivament, molts habitants de Damasc interpreten les condemnes internacionals com un atac a la seva sobirania. "És plenament legítim enviar les tropes militars a acabar amb les revoltes", diu un simpatitzant baasista. "O és que l'exèrcit espanyol no es desplegaria al País Basc si calgués?"

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT