Crisi i pactes condicionen l'acció exterior d'Artur Mas

BARCELONADiplomàcia en temps de crisi. Aquest és el paraigua sota el qual el president de la Generalitat, Artur Mas, du a terme la seva acció exterior. Mas ha fet visites llampec a Brussel·les, per reunir-se amb les principals autoritats de la UE -José Manuel Durao Barroso i Herman van Rompuy-, i a Londres. Però el primer viatge oficial el farà al Marroc a la primavera, segons han avançat a l'ARA fonts del Govern. L'agenda internacional assenyala l'obertura i consolidació de nous mercats i explicar que Catalunya "fa els deures" contra el dèficit.

Tot plegat, però, condicionat per la mala situació econòmica de la Generalitat i per les enteses amb el PP, que sempre ha rebutjat la presència catalana amb veu pròpia a l'exterior, més enllà de les missions comercials, el turisme i el folklore. Dijous del Parlament en va sortir una moció -votada per CiU i els populars- que a la pràctica buida de contingut polític les delegacions a l'estranger. Una exigència que ja va fer el PP per pactar els comptes del 2011.

Buscant nous motors

Suprimida la delegació de Buenos Aires en l'última reunió del Govern del 2011, l'executiu té fixades zones prioritàries per a l'acció catalana a l'estranger: la Xina -Xangai i Canton, singularment-, el Japó, l'Índia -la zona de Bangalore, forta en electrònica-, Mèxic, el Brasil -especialment Sao Paulo, on Spanair, participada per la Generalitat, ja hi té una ruta oberta-, el Marroc i Turquia.

Més enllà d'incidir a Califòrnia i Massachusetts com a peces claus als Estats Units i de mirar a noves regions amb interès, la Generalitat vol seguir associant la seva imatge a la de tres regions capdavanteres d'Europa: la Llombardia -que acumula el 25% del PIB italià-, Roine-Alps (França) i Baden-Württemberg -seu de multinacionals i on l'atur no arriba al 4%-. Una lliga, la dels quatre motors d'Europa , que Pujol va ajudar a fundar el 1988.

A més de la vessant econòmica, que ja imbuïa les missions empresarials de José Montilla com a president, Mas vol explicar als centres de decisió europeus que Catalunya "fa els deures" i practica l'austeritat que pregona Alemanya. L'objectiu: generar confiança als mercats explicant que "Catalunya és diferent". I, quan hi hagi ocasió -com en la reunió dels liberals europeus a Londres-, explicar el "drenatge fiscal sense precedents", en referència al dèficit fiscal de 16.000 milions anuals.

La diplomàcia de Mas, però, sembla que no comptarà al llarg de la legislatura amb una conselleria del ram. Al programa electoral de CiU hi apareixia la seva creació, si bé estava circumscrita a la situació econòmica. La mala salut dels comptes catalans i les enteses amb el PP fan complicada la seva creació en els pròxims anys.