Quan la crisi financera va esclatar, la temptació va ser veure-hi només que certes institucions financeres, als Estats Units, havien concedit préstecs hipotecaris en condicions irracionals: la crisi de les subprime . Després va resultar que el mateix s'havia esdevingut en altres mercats hipotecaris, entre ells l'espanyol. En una tercera fase, s'ha posat de manifest que tampoc és gaire probable que alguns països puguin fer front al seu deute sobirà: Grècia, Irlanda, Portugal i ara Itàlia. Els mercats necessiten saber quin deute acabarà sent impagat i com es pagarà l'altre.
El que ara s'està manifestant és una crisi de confiança en la capacitat de les institucions polítiques -a una banda i l'altra de l'Atlàntic- per prendre les mesures adequades: la situació està demanant un lideratge que no estem veient enlloc.
