Publicitat
Publicitat

Crisi i mobilitat social

En els darrers 50 anys hem passat d'una societat industrial obrera a una meritocràcia de classes mitjanes. Quasi la meitat dels adults catalans entre 25-64 anys provenen de pares i orígens obrers i pagesos (nivells VI-VII). El 38% provenen d'orígens de petita burgesia (IV) i de capes intermèdies (III-V). Només un 15% provenen de pares que eren o són directius, empresaris i professionals (I-II).

En contrast, en la generació dels fills només un 29% formen ara part de la classe obrera; un 48% són classes intermèdies-baixes (III-IV-V) i un 23% han arribat a destins directius i professionals (I-II). Són dades del panel PaD (2009) de la Fundació Jaume Bofill que hem presentat recentment.

Ara bé, en conjuntures de crisi econòmica, els canvis i fluxos de mobilitat s'aprecien millor en perspectiva intrageneracional, resseguint la trajectòria laboral i d'estatus d'un mateix individu. Aquesta recerca la tindrem enllestida amb dades del panel PaD (2009) més endavant.

És possible que capturem part de l'ascens social a crèdit propiciat pels bancs entre 2000-2008 amb crèdits low cost que han explotat i propiciat el posterior descens social hard cost,tant entre capes intermèdies com obreres i immigrants.

La centralitat demogràfica de les classes intermèdies no desapareix (malgrat certs tertulians), sinó que pateix una inèdita vulnerabilitat que les jerarquitza molt més entre elles. Amb la crisi, la classe professional experta (II) vinculada amb els sectors més dinàmics, creatius i exportadors guanya avantatge respecte a la resta de fraccions de classe mitjana (III-IV-V), més atrapats en els sectors madurs, de demanda local i amb pitjors salaris i condicions laborals.

La presumpta igualació en la franja del mig queda dualitzada i dividida i la cohesió social es desfila no només per baix sinó també al centre. De fet, les classes mitjanes són classes-pont o de pas i molt volàtils (sobretot la petita burgesia), i funcionen com un acordió que recupera forma i múscul un cop acabada la crisi.

Encara falta veure si la futura sortida de la crisi serà capaç de reabsorbir aquesta major jerarquització entre classes mitjanes. O si la mantindrà, sobretot, entre els seus fills menors de 35 anys. És aquest segment adult-jove el que experimenta més ansietat d'estatus i més dificultat per igualar-se als pares, tot i superar-los en titulacions acadèmiques.

D'aquí que una part d'ells comencin a emigrar i expatriar-se en els mercats globals de treball i una altra part continuï aturada o cobrant baixos salaris. En tot cas, quasi tots simpatitzen o lideren la revolta dels indignats com a moviment emocional d'una generació bloquejada, no pas perduda.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT