Publicitat
Publicitat

Els ciutadans han pres els carrers arreu del món decebuts amb l''statu quo'

Crisi de model a Orient i Occident

L'olla a pressió de la crisi i les retallades que l'han succeït ha esclatat i ha esquitxat tothom. El malestar general ha portat els ciutadans a prendre els carrers per demanar millores en les condicions de vida.

L'agència de qualificació Moody's, en un dels seus informes que han fet tremolar nacions senceres i han embogit els mercats, va alertar fa un any que els plans d'austeritat que havien d'implementar els governs de les principals potències mundials per combatre la crisi podien fer créixer el potencial de "desordre social". Paraula de Déu. En els últims mesos, ciutadans d'arreu del món han pres els carrers com a rebuig a l' statu quo , cada cas mereixedor d'anàlisis a part però amb característiques que entonen melodies semblants: fractures socials, desencantament general, desafecció política i fúria en contra de les classes dirigents, incapaces d'aturar un creixent desencant global.

A principis d'any, el món va fixar la mirada en la Primavera Àrab. Tunísia i Egipte van donar esperances a les nacions veïnes que el clam popular podia fer caure dictadors. Però Líbia, Bahrain, Síria i el Iemen estan enquistats en revoltes antigovernamentals que s'han traduït en un bany de sang i han estat oblidades per la comunitat internacional, massa preocupada pels seus conflictes i tibantors internes. Una crisi de model tant a Orient com a Occident que no deixa ningú indiferent.

Acampades a les places

A mitjans de maig, centenars de joves van acampar a la Puerta del Sol per cridar que la classe política no els representava i demanar millores socials per aturar la creixent diferència entre les classes benestants i la resta de la gent. El moviment 15-M es va estendre a Catalunya i altres ciutats de l'Estat espanyol. Més tard, el moviment va saltar a altres ciutats d'arreu. A Grècia, primer país a ser rescatat per la Unió Europea i l'FMI -que continua sumit en una crisi sense precedents-, els joves van prendre la plaça Sintagma com a rebuig a les retallades que ofeguen una societat que ja no es pot estrènyer més el cinturó.

Manifestacions antigovernamentals s'han vist en els últims mesos des de Portugal fins a Itàlia passant per Bielorússia, Irael i Xile. A l'estat hebreu, ahir mateix la classe mitjana va tornar a sortir al carrer per protestar contra l'encariment de la vida i la incapacitat dels joves a accedir a un habitatge. A Xile, com va passar a França ara fa un any i a Londres a finals del 2010, els estudiants reclamen des de fa setmanes reformes en el sistema educatiu. Dels països àrabs a Barcelona, és la joventut qui ha liderat les protestes, malgrat que després se'ls han unit altres fraccions de la societat. Paral·lelament, mentre els diferents governs anuncien noves retallades, la gent observa astorada com molts dels privilegis dels polítics es mantenen intactes, malgrat tímides rebaixes en els seus salaris i drets.

El malson britànic

Sociòlegs i analistes auguren que el desordre social anirà a més. L'últim exponent dramàtic sobre aquest fet es va veure la setmana passada a Londres. La revolta a Anglaterra ha estat dissonant amb la resta de manifestacions contestatàries que s'han vist arreu. En el cas britànic, els joves de les barriades més desafavorides han protagonitzat nombrosos actes de pillatge i destrossa contra les seves pròpies comunitats, fets que han acabat amb milers de detinguts i amb la imatge del Regne Unit molt malmesa. Malgrat que els actes de violència no són justificables -hi ha un balanç de cinc morts-, el rerefons de l'onada de disturbis comparteix components amb la resta de moviments de protesta. Malestar social i frustració dels joves davant una societat que els ha girat l'esquena.

L'escriptor britànic Tom Sharpe va dir ahir, en declaracions a Catalunya Informació, que els aldarulls a Londres li recorden les desigualtats socials que van originar la Revolució Francesa al segle XVIII, que, diguem-ho de passada, també va esclatar a l'estiu. "Els rics eren molt rics, els pobres eren molt pobres, però malgrat això van aplicar un nou impost sobre la sal als més pobres", explicava Sharpe. A veure ara a qui li tallen el cap.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT