Publicitat
Publicitat

PLEBISCIT PER UNIR-SE ALS 27

Zagreb es planteja amb poc entusiasme l'adhesió comunitària

Croàcia vota avui en referèndum si vol entrar en una UE en crisi

Zoran Sluga té una petita granja familiar a Harmica, una petita població croata a la frontera amb Eslovènia, en la qual fa més de 300 anys que crien milers de gallines que cloquegen a tota hora mentre ponen. Sluga té por, però, que si vota aquest diumenge a favor d'unir-se a la Unió Europea el seu simple negoci comenci a complicar-se: les gàbies on té les gallines no compliran les normatives comunitàries, els productors italians d'ous entraran àvidament al mercat croat i faran que els preus baixin i que la competència augmenti. Sluga creu que el seu model de vida està en joc. " I per què?", es pregunta. "Només cal veure què li ha passat a Grècia", assegura. "Han necessitat milers de milions de la Unió Europea i tot i així no els ha funcionat".

Moltes coses han canviat des que Zagreb va demanar, ara fa una dècada, tenir un lloc a Brussel·les. El que llavors veia com un club d'homes rics -en el qual Croàcia volia entrar-, ara ha deixat de ser un pou de prosperitat. La Unió Europea està sumida en una crisi del deute aclaparadora que ja ha portat alguns dels que en són membres a prop de la fallida.

Els últims sondejos mostren que els croats, malgrat tot, votaran que sí al referèndum d'adhesió. Poc després, s'espera que els Vint-i-set obrin un procés de ratificació que podria acabar-se l'1 de juliol. Si és així, Croàcia serà l'últim nou membre durant molts anys.

Srdjan Dumicic, director d'Ipsos Puls -una empresa que ha fet moltes enquestes sobre l'accés a la UE durant els últims anys-, considera que el suport a l'adhesió ha disminuït aquestes últimes setmanes i que podria reduir-se encara més avui a les urnes. Alguns croats fan broma del tema comparant l'adhesió amb el fet d'arribar a una festa a les 2 de la matinada: la meitat dels que hi són estan borratxos i la resta ja són a casa.

Crítiques a l'adhesió

Fins i tot el nou primer ministre, el socialdemòcrata Zona Milanovic, parla de l'adhesió a la UE amb poc entusiasme. Milanovic argumenta que els pros superen els contres, i emfasitza que Cròacia entrarà de cop en un mercat de 500 milions de consumidors i que guanyarà uns 2 milions d'euros l'any en concepte d'ajuda al desenvolupament. Però també admet que els esdeveniments dels últims anys demostren que tenir presència a Brussel·les no protegeix i que els croats han d'estat preparats per treballar de valent en un entorn molt competitiu.

Els crítics van encara més enllà. Amb les últimes mesures aprovades sota el dictamen d'Alemanya i França, diuen que les decisions que podrà prendre un país de les dimensions de Croàcia seran ínfimes. També temen entrar-hi en el moment que la UE hagi de pagar el rescat de Grècia, i els fa por que el país -amb una llarga costa a l'Adriàtic- hagi d'afrontar onades d'immigrants com ha passat a Espanya i a Itàlia.

"Al Parlament Europeu només serem 12 eurodiputats del total de 740, i al Consell de Ministres hi tindrem només 7 vots d'un total de 350", argumenta Marjan Bosnjak, secretari del Consell de Croàcia, una associació contrària a l'adhesió a la UE. "Serem un error estadístic. A ningú li importarà un rave el que vulguin els croats".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT