Cromosoma estudia fer una pel·lícula del 1714

Barcelona.La pel·lícula protagonitzada el 1995 per Mel Gibson va ser un factor clau per internacionalitzar la causa sobiranista escocesa. Era de producció nord-americana i va rebre cinc Oscars: el de millor pel·lícula, el millor director -Mel Gibson-, la millor fotografia, el millor so i el millor maquillatge. Narra les batalles de William Wallace contra les tropes angleses fins que és traït per la mateixa noblesa escocesa, capturat i executat.

La veracitat històrica de la pel·lícula no és exacta, perquè en el guió es van prioritzar els esquemes cinematogràfics de l'èpica per sobre la veracitat dels fets. El resultat va ser tot un èxit de taquilla que va situar Escòcia en el mapa polític del món.

Des d'aleshores, diversos sectors culturals i industrials catalans relacionats amb el món de la comunicació i el cinema han valorat la possibilitat de fer una pel·lícula similar sobre el 1714. Fins ara cap intent havia fructificat, però sembla que a mesura que s'acosta la data del 300 aniversari, els moviments s'acceleren i podria haver-hi una iniciativa viable.

Actualment la productora Cromosoma, famosa per haver creat Les Tres Bessones, està estudiant fer una producció sobre els fets que van envoltar l'11 de setembre del 1714, segons ha confirmat a l'ARA el seu director, Daniel Clivillé. La productora es va posar en contacte amb Vicenç Villatoro, mesos abans de ser nomenat director de l'Institut Ramon Llull, perquè té una novel·la, La dona a la finestra , que precisament narra una filmació dels fets del 1714 per un director nord-americà, centrats en la nit anterior a l'assalt. L'escriptor se centra més en els sentiments, concretament en la por, que en els fets bèl·lics. "El fet de ser un director nord-americà em permet parlar de l'11-S d'ells i internacionalitzar el cas català", explica l'escriptor, que considera que l'exemple de Braveheart no és vàlid per a Catalunya, perquè és massa bèl·lic, massa car i s'escapa de les possibilitats de la indústria cinematogràfica catalana.

En això hi coincideix Cromosoma, que pensa en una producció de qualitat però amb pressupostos més modestos, a la mida catalana, i assenyalen Pa negre com a exemple. La productora està preparant en aquests moments el llargmetratge de Les Tres Bessones, amb Cesc Gay com a director, però també busca la manera de fer un llargmetratge sobre el 1714. A més de Villatoro, tenen un segon text damunt la taula, escrit pels periodistes Jaume Clotet i David de Montserrat, que narra la història d'Ermengol Amill, un coronel dels miquelets durant la Guerra de Successió. El text va néixer com a guió de pel·lícula però ha acabat sent una novel·la que en aquests moments té Edicions 62. "El que s'ha escrit ho estem mirant i ho estem estudiant", explica Clivillé, que també es mostra obert a col·laborar amb productores més potents, com ara Mediapro.