Publicitat
Publicitat

VIATGE DE BENET XVI

La dissidència vol que el Papa defensi els drets humans i el règim farà servir la visita per legitimar-se

Cuba reclama un gest al Papa

El papa Benet XVI aterrarà avui a Cuba per sumar adeptes en un moment clau per a l'Església catòlica a l'illa. La institució guanya espai a l'estat, complicitats amb el govern i recels entre la dissidència.

Fa catorze anys, quan Joan Pau II va visitar Cuba, el règim de Fidel Castro acabava de sortir de la dura crisi econòmica en què s'havia enfonsat després de la caiguda de l'URSS i vivia en un gran aïllament. El govern, molt necessitat de reconeixement internacional, va rebre la visita inesperada del pontífex polonès, que es va erigir com a mediador, com un punt d'inflexió. "Que Cuba s'obri al món i el món a Cuba" va ser la seva frase cèlebre.

Res a veure amb el context actual. Raúl Castro ha liberalitzat lleugerament el sector privat i, molt lentament, l'illa avança cap a un semicapitalisme. En aquest marc de reformes -farcides de contradiccions-, l'Església catòlica i l'estat han trobat un espai de confluència cultivat a base d'esforços de la institució religiosa, que "no qüestiona el règim", diu Francesc Bayo, investigador especialista en Cuba al Cidob.

Si el 1998 el Papa va ser la veu dels que demanaven canvis, els últims anys l'Església "s'ha apartat de la dissidència", explica Bayo, excepte en un aspecte: quan hi ha repressió del règim s'hi manifesta en contra, però des d'una perspectiva humanitària -com el 2010, quan va patrocinar un acord per indultar 130 presos polítics-. Cuba, un país poc catòlic comparat amb la resta d'Amèrica Llatina -només la meitat de la població s'identifica amb aquesta fe, mentre que a Mèxic ho fa un 85%, segons el centre de recerca en religió Pew Forum-, ha vist com creixia la tolerància religiosa, com el catolicisme es reconeix cada vegada més dins de la cultura cubana i com, "fins i tot, hi ha autoritats obertament cristianes", apunta Bayo. Ho ha aconseguit "parlant més de reconciliació que de transició", afegeix.

Que l'Església ha bastit ponts amb Cuba ho demostra el fet que amb motiu de la visita de Benet XVI s'han llogat avions i s'ha iniciat un pelegrinatge des de Miami per assistir a les misses de Santiago i l'Havana -que es preveuen multitudinàries-, mentre que el 1998 els exiliats van criticar durament l'Església. "És l'única institució que ha aconseguit un cert espai no governamental, alternatiu, al país", il·lustra Bayo. L'entesa, a més de rentar la cara al règim, beneficia l'Església, que "està negociant per tenir-hi les seves escoles i hospitals; les primeres universitats privades que es muntin al país seran seves", diu l'investigador.

La dissidència, mentrestant, ha criticat últimament l'Església com a còmplice del règim, i les últimes setmanes ha crescut la pressió perquè el Papa parli dels drets humans en la seva visita. Això ha anat acompanyat de més repressió al carrer, explica des de Santiago Anyer Antonio Blanco, un dels coordinadors del grup Unió Patriòtica de Cuba i exprès polític durant 6 anys per haver intentat marxar del país en balsa , entre altres càrrecs. "La policia política té molta por que el poble aprofiti la visita i alci la veu", afirma.

Noves tensions amb l'oposició

La setmana passada prop de cent dones van ser arrestades, la majoria quan participaven en la marxa setmanal de les Damas de Blanco. Dies abans 13 opositors s'havien tancat a l'església de la Caritat de l'Havana per exigir al Papa que intercedís a favor de l'obertura política i van ser desallotjats a petició de l'arquebisbat, fet que va desencadenar una allau de crítiques contra l'Església.

Elizardo Sánchez, de la prohibida però tolerada Comissió Cubana de Drets Humans, reflexiona des de l'Havana: "Sembla que el govern ha optat per la intimidació per garantir una situació de tranquil·litat. Però la repressió és contraproduent, perquè ha enrarit l'atmosfera social i política". I Blanco afegeix: "L'Església temia que es polititzés la visita, però ja està està polititzada".

El règim continua relegant la dissidència -especialment la que rep suport exterior- a l'aïllament: "És una estratègia de mòbing, són nuclis petits, gairebé sense capacitat de comunicar-se entre ells", diu Bayo. Sánchez denuncia una repressió "sistèmica, ja que s'ha multiplicat la presència policial als carrers i la coerció en sectors com els treballadors autònoms, els joves i les minories".

Benet XVI haurà de fer equilibris. Des de Mèxic, divendres deia que el marxisme "ja no serveix". Tot apunta, però, que la visita serà pastoral i que no es reunirà amb els dissidents que ho han demanat. Aquest cop, al règim ja no li cal justificar unes reformes que fins i tot Hilary Clinton ha avalat recentment, sinó consolidar una relació, com raona Bayo: "Es pot dir que el Papa hi va a homologar la coexistència que han creat l'estat cubà i l'Església catòlica".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT