Publicitat
Publicitat

CRÒNIQUES DES DE LA SÍRIA REBEL (VI)

Culleres per operar els ferits

Mohamed Gazni Hatib, de 68 anys, no té por, parla obertament i no li importa mostrar el seu rostre davant la càmera. Aquest valent anestesista jubilat s'ha convertit per circumstància en el cirurgià d'urgència de Taftanaz.

En vista de la falta de personal mèdic qualificat i d'instrumental, el doctor Hatib ha improvisat una sala d'operacions en una mesquita de la localitat. Utilitza una cullera com a bisturí i una escumadora per separar les costelles. Per tallar la pell se serveix de fulles d'afaitar, no té res millor que li pugui servir, i ha inventat un equip d'anestèsia per als pacients reparant peces velles que tenia a casa seva. "Quan van entrar les forces de seguretat a Taftanaz, el novembre de l'any passat, van escorcollar casa meva i van destruir tot l'instrumental mèdic que tenia a la consulta", es queixa l'anestesista, que va treballar durant més de 40 anys a l'Hospital Internacional d'Idlib.

Abans que comencés la revolució, hi havia quatre metges a la localitat de Taftanaz, dos dels quals cirurgians que treballaven en un hospital d'Alep, a una cinquantena de quilòmetres. "Molts doctors han fugit a Turquia perquè la policia secreta els busca casa per casa per detenir-los. Els metges que no han marxat col·laboren amb el règim als hospitals", explica l'anestesista.

"Els hospitals sirians no són segurs per als ferits. Els doctors i les infermeres torturen els pacients. Els claven agulles a la pell o els cremen el cos amb puntes de cigarret perquè confessin", denuncia Hatib, abans de revelar que a l'hospital d'Idlib, on treballava abans de la revolta, "les infermeres posen injeccions letals als que ingressen ferits per trets del règim".

Per aquest motiu, a les ciutats sota control de l'Exèrcit Lliure de Síria no hi ha personal mèdic qualificat ni hospitals ni ambulatoris en funcionament, els ferits són tractats únicament en clíniques clandestines improvisades en habitatges particulars o en mesquites. "No podem dir que tenim un centre mèdic perquè seríem atacats per les forces del règim", adverteix l'anestesista.

Són les deu de la nit i el doctor Hatib rep una trucada d'urgència. Es posa la bata blanca, agafa d'un calaix del seu despatx una capseta de llautó on guarda l'instrumental de metge i marxem de pressa amb el seu cotxe.

L'arribada a urgències

La mesquita hospital està en una zona allunyada del centre de la ciutat. Diversos rebels armats amb un fusell d'assalt AK-47 protegeixen la clínica clandestina. Un vehicle que ve a tota velocitat frena bruscament davant la porta. Un grup d'homes corre cap allí per auxiliar el ferit. Entre uns quants el treuen en braços ràpidament, cada minut que passa pot ser fatal, però amb molta cura.

Un franctirador va disparar al cotxe en què viatjava a la sortida de la localitat d'Atari (a la província d'Alep). Ell anava assegut al seient de darrere i, amb molta mala sort, la bala va travessar el maleter, li va penetrar per l'esquena, va traspassar el pulmó i va sortir pel pit. La sang li surt a borbolls mentre el traslladen a l'interior del temple per sotmetre'l a una operació de vida o mort i deixa rere seu un rastre vermell a terra.

El doctor Hatib li administra l'anestèsia que controla amb l'aparell que ha fabricat i, sense que li tremoli el pols, introdueix amb unes pinces unes gases pel forat de bala per aturar l'hemorràgia. "La ferida és molt profunda, la munició ha perforat el pulmó. Té un pneumotòrax. Aquí només puc suturar la ferida, cal que sigui evacuat a un hospital a Turquia perquè, si no, morirà", declara preocupat.

L'anestesista se sent impotent i en un moment d'ira llança la cullera a terra. "Aquesta vida és miserable. Som metges i la nostra ètica ens marca salvar vides, siguin d'un bàndol o d'un altre", exclama Hatib, que ha salvat ja deu vides en el seu quiròfan d'urgència, encara que dues dones han mort en la intervenció.

És mitjanit. Els dos ajudants i el metge tornen a vestir el ferit per traslladar-lo il·legalment a Turquia. Dos homes esperen fora amb el cotxe en marxa. Hauran de viatjar per carreteres secundàries fins a arribar a la frontera i després la travessaran en ruc o portant-lo a coll camp a través.

Dos dies de camí per salvar-se

"Sempre viatgem de nit per evitar ser detectats per l'exèrcit. El viatge és molt lent i els ferits són traslladats per grups reduïts d'homes. Des de Hama o Homs podem trigar una mitjana de dos dies a creuar la frontera, encara que depenem, com sempre, de la vigilància i els llocs de control que anem trobant pel camí", explica el conductor del vehicle.

A l'altre costat de la frontera espera un altre cotxe amb voluntaris de l'Alt Comitè per a l'Ajuda a Síria, una ONG que s'encarrega de recollir els ferits al punt fronterer i traslladar-los fins als hospitals d'Antioquia.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT