Publicitat
Publicitat

Daniel Closa: "La ciència és molt racional però el món es mou per emocions"

Divulgador Director d'un grup de recerca a l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona, Daniel Closa (Barcelona, 1961) escriu obres de ficció i de divulgació. '100 mites de la ciència' (Cossetània) es publica en edició de butxaca

Mentre el fotògraf Pere Virgili se l'emporta, ho aprofito per tafanejar pel laboratori on treballa Daniel Closa. A les prestatgeries i damunt les taules: pipetes, reactius i aparells de tota mena. Hi ha cartells amb horaris i ordres de reciclatge de materials. N'hi un que diu: "La capacitat d'autoengany no té límit", i el signa: " ¡S'ha matao, Paco! " Se m'escapa el riure. Aquest grup de científics que investiguen teràpies cel·lulars per curar la fibrosi pulmonar o les alteracions cardíaques dels esportistes d'elit, també miren l' APM ? i tenen sentit de l'humor. Només cal llegir el blog Centpeus, del Daniel, a l'Ara Ciència: rigorós, apassionant i divertit.

Les emocions són enemigues de la ciència?

De cap manera! La idea que els científics som gent molt seriosa i quadrada és mentida. Tampoc som tan peculiars com els de The big bang theory , genials, per cert! La mostra de població que hi ha en un institut de recerca és bastant equivalent a la de qualsevol lloc. Si no hi poses entusiasme i no t'enamores dels teus experiments, malament rai!

Què us diferencia?

Una cosa que fem d'entrada: no creure'ns res. Sempre un punt d'escepticisme. Això ho hauria de fer tothom! En una guia de viatges vaig llegir un consell de seguretat: "Has d'anar previngut però no ser paranoic". I és un consell per anar per la vida! No s'ha d'anar amb el lliri a la mà però tampoc pensar que tot són mentides i conspiracions.

Suposo que la frase publicitària "Científicament provat" et deu posar els pèls de punta.

Em causa una sensació de fatiga. Gairebé mai ho està i sovint està científicament provat el contrari. Però, esclar, és propaganda. La feina del publicitari és vendre.

Per què som tan crèduls?

El perquè no el sé, però ho som. Hi ha una teoria molt divertida que diu que, evolutivament, els que no creien el que explicaven els grans eren els primers que morien perquè no aprofitaven la saviesa de la tribu. Per tant, estem tots condicionats a fer cas de l'autoritat. Busquem una explicació que ens satisfaci però que tingui un puntet de misteri. Un mite és una faula, una explicació inventada.

D'on surten aquests mites?

Alguns surten com una broma, d'altres són rumors que van creixent a mesura que s'expliquen. La base és que facin gràcia. Com el que diu que a l'Ana Obregón li va explotar un pit a un avió. És mentida.

El primer mite del llibre és: "Únicament fem servir el 10% del cervell".

El fem servir tot! És el que em fa més ràbia perquè sembla científic. Corre des de principis del segle XX, i se sent molt perquè serveix com a excusa, per exemple, en temes paranormals: "Jo en faig servir un 11% i tinc un poder que tu no tens!" És fals, però saber que tens aquest potencial agrada.

Al cervell adult ja no s'hi generen noves neurones.

Va ser una creença científica, un mite dels mateixos científics durant molt de temps, fins que es va veure que sí que es regeneraven en algunes zones del cervell. Això és molt important per curar malalties.

Els ovnis són naus extraterrestres que visiten la terra, un mite digne de Cuarto milenio . Hi ha gent que va a Montserrat a veure'ls!

Sí, sí, i es deu lligar molt, allà. [Riu.] Cuarto milenio és una gran font d'informació per fer aquests llibres. És la necessitat de misteri barrejada a no tenir ni idea de com és l'Univers de veritat, de les distàncies que hi ha. Que algú es fixi en la Terra és creure's tan important! I sempre tots són humanoides. Si els insectes tinguessin aquest mite, els extraterrestres serien insectes amb el cap molt gran.

No puc coure un ou amb un telèfon mòbil, oi?

Ni fer crispetes. A internet hi ha un munt de bromes amb això. El que no es veu és el magnetoscopi de microones que han posat sota la taula. Internet és ple del que vulguis: d'una cosa i de la contrària. La meva àvia també em deia: "Això és veritat, que ho han dit a la tele!"

Que l'evolució no és fiable, que els antibiòtics curen la grip o que la sacarina produeix càncer són mites. No esteu farts de tanta mentida?

Mira, quan la comunitat científica s'alça ningú no se n'adona. Has sentit alguna vegada una vaga de científics?

No.

La ciència no afecta el dia a dia de la gent. Si s'aturen els autobusos o els metges, sí. Si ens aturem els científics, el tractament per curar el càncer trigarà quinze anys en comptes de deu. No ho notaran perquè és una inversió a llarg termini. La ciència és una cosa molt racional i el món es mou per emocions.

Per què es difonen inexactituds i pors?

Crec que és més fàcil espantar la gent que fer-la feliç. Les emocions fortes, les pujades d'adrenalina i la indignació ens fan sentir vius. La societat està superinformada, però amb poca capacitat o poques ganes de filtrar la informació, no es pren la molèstia de verificar si una cosa és certa. Falta reflexió.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT