David Viñas: "L'autoajuda és una de les grans supersticions del nostre temps"

Has fet una dissecció a fons dels llibres d'autoajuda!

Volia poder explicar per què tenen aquesta capacitat de seducció, per què atreuen tantíssima gent i quina és la lògica de funcionament d'aquest gènere.

Quan comença aquesta fal·lera?

Diuen que comença amb Boeci i La consolació de la filosofia o amb la Bíblia! Però l'autoajuda, com la coneixem ara, és un fenomen de la cultura de masses. Apareix el 1859 amb l'obra de l'escocès Samuel Smiles, Self help , traduïda com ¡Ayúdate! D'aquí ve el nom d'autoajuda. El llibre resumia la manera com personatges històrics havien tirat endavant les seves vides i com aplicar-ho a la teva.

Aplicar és la paraula clau?

Sí. Vaig començar per Deepak Chopra, Dale Carnegie, Stephen Covey, Robin Sharma, Spencer Johnson. Tots aquests autors clàssics dels llibres d'autoajuda van anar configurant un discurs en majúscules, sorprenentment repetitiu, amb poques idees i una estratègia per arribar a molta gent: repetir cinc o sis idees bàsiques perquè quallin els missatges.

Quines?

La idea de crear motivació a la gent. Aquesta motivació condueix a induir la gent a canviar radicalment la seva vida. Una altra és la força del pensament positiu, que em sembla un gran problema perquè frena el pensament crític. Després, inculcar-te la idea que canviar la teva vida només depèn de tu.

Així que els autors es treuen responsabilitats!

Esclar. És cosa teva assumir el control de la teva vida. Si no ho fas bé, si no apliques bé el que t'estic ensenyant, la culpa és teva. I en inculcar l'ideal de la màxima felicitat, però de manera vaga, sense concretar quins són els continguts d'aquesta felicitat, l'únic que aconsegueixen és que et qüestionis contínuament si ets prou feliç. Està molt ben plantejat!

I la famosa llei de l'atracció?

Si tu desitges molt, molt, molt una cosa, l'univers conspirarà per afavorir-te i ho aconseguiràs. Ho fan Ronda Byrne, a El secret, o Coelho a les seves novel·les. Byrne fa dues-centes pàgines amb una sola idea que ni és seva, és de Norman Vincent Peale, de l'any 1952!

Vols dir que el problema no és la llista mateixa dels més venuts?

Doncs mira, hi ha una dada significativa: el primer estudi de psicologia col·lectiva es va fer l'any 1895, va ser La psicología de las masas , de Gustave Le Bon. El mateix any, a Harry Thurston Peck, editor americà de la revista The Bookman , se li acut com a experiment crear per primera vegada la llista dels llibres més venuts. No tenia ni idea del que passaria! Amb el temps, ¿què hem vist? Que la llista dels llibres més venuts serveix sobretot per vendre els llibres més venuts. S'autoalimenta!

Tants tòpics i idees repetides fan que semblin discursos de predicadors.

Alguns d'aquests autors americans ho eren en els seus orígens. A Europa va més lligat a l'intel·lectual compromès, a orientadors amb credencials. Aquí insisteixen a deixar-te molt clar que parlen des d'una posició autoritzada, des d'un cert carisma. Quan un Punset t'està recordant contínuament que els seus amics són figures mundials de renom del pensament i la ciència, t'està dient: jo estic capacitat per orientar-te. Però si després la cosa no va bé és culpa teva! No oblidem que és self help , t'ajudes tu.

I la figura del coach , l'entrenador personal emocional?

Ja ho deien els autors de la Il·lustració, que volien combatre la superstició i el pensament irracional: un menor d'edat és aquell que és incapaç de servir-se per ell mateix, de la pròpia intel·ligència, que necessita l'altre. La conclusió és que hi ha molts adults que són menors d'edat. L'autoajuda és una de les grans supersticions del nostre temps.

Es pot considerar l'autoajuda un gènere literari?

No. La literatura és el llenguatge elevat a la seva màxima excel·lència. El resultat del que s'escriu en aquests llibres és molt pobre i, sobretot, infantil. I és preocupant descobrir que moltes de les obres més infantils són lectures obligatòries en escoles de negocis reconegudes i de fama internacional. Fins i tot hi una modalitat que té l'etiqueta de self help business . Sens dubte, un bon negoci: poques idees, gran rendiment.

Potser, a partir d'ara, els lectors buscaran les costures a aquests llibres.

M'agradaria. I voldria que els lectors d'autoajuda no se sentissin ofesos amb aquest estudi sinó que els servís per saber per què els atreu, ara que en poden conèixer els mecanismes. Jo els diria: deixa la vida que t'estan planificant uns altres i viu la teva vida!

Deus haver quedat saturat!

Encara ara entro en una llibreria i per vici m'acosto a l'autoajuda, hi dono un cop d'ull, i no trobo res que no hagi explicat. El enigma best-seller té 600 pàgines, aquest en té 230 perquè l'autoajuda no dóna tant de si. I no es un demèrit: amb poques idees mira el que en surt!