Publicitat
Publicitat

CRISI, LES FINANCES CATALANES

La mitjana de saldo fiscal negatiu entre Catalunya i l'Estat va ser del 8% del PIB entre el 1986 i el 2009

Dèficit fiscal: 2.251 € per català a l'any

2.251 euros. Aquesta és la xifra que cada català paga a l'Estat i no té retorn. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va xifrar ahir el dèficit fiscal català en el 8% del PIB entre els anys 1986 i 2009.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha reiterat en diverses ocasions que el 2012 és l'any en què Catalunya s'ha d'armar internament per encarar amb la màxima força la negociació del pacte fiscal. En aquest context de construcció dels arguments i l'imaginari que han de reforçar la part catalana en la negociació, s'hi ha d'ubicar la publicació, ahir, de l'actualització de les balances fiscals. Aquestes balances posen al descobert una mitjana de dèficit fiscal -els impostos que paga Catalunya i que no retornen en forma de despesa al país- del 8% del PIB en el període entre el 1986 i el 2009. Dit d'una altra manera i agafant-nos a l'últim any, el 2009, que la conselleria d'Economia, amb Andreu Mas-Colell al capdavant, ha estudiat, 16.409 milions d'euros viatgen cap a les arques de l'Estat i no tornen a Catalunya.

La dada pren encara més cos quan se la situa en el terreny quotidià. Amb les xifres del 2009 a la mà, el dèficit fiscal és de 2.251 euros per català i any. De fet, aquesta xifra s'ha duplicat en els últims 20 anys. És una clara mostra del creixement durant les últimes dècades del dèficit fiscal, tenint en compte, també, que ha anat acompanyat d'un creixement del PIB i de la població. Una situació que Mas-Colell va jutjar ahir "inaguantable a curt termini", en la línia del que ja ha vingut expressant el president de la Generalitat, Artur Mas, en advertir del "drenatge fiscal sense precedents".

Els efectes del finançament

El departament d'Economia ha analitzat les balances seguint el mètode consensuat per la comissió d'experts del 2004, que les va calcular per primer cop. Es tracta del mètode de flux monetari, que només imputa al territori estudiat la despesa directa que hi fa l'Estat. A la vegada, però, també ha fet pública la balança amb el mètode de flux del benefici, que, ras i curt, minimitza les dimensions del dèficit fiscal.

Del període estudiat (2006-2009), la mitjana són 16.000 milions d'euros. L'any amb més dèficit va ser el 2008 (17.200 milions). Va ser 800 milions inferior el 2009, el primer any d'aplicació del model de finançament del tripartit. Mas-Colell va admetre per primer cop que el model Castells-Salgado, si més no, va ajudar perquè la situació no fos pitjor. L'any 2006 el dèficit fiscal va ser de 14.493 milions; el 2007 de 15.913; el 2008 de 17.200, i el 2009 de 16.409. La mitjana del dèficit fiscal des del 1986 fins al 2009 és del 8% del PIB, amb mínimes del 6,7% (el 1986) i puntes del 10% del PIB (el 1993 i el 2002).

L'estudi, que es va fer públic ahir, compleix el compromís de CiU amb ERC del març del 2011 al Parlament per crear una comissió d'estudi del concert econòmic i actualitzar les balances.

El conseller Mas-Colell va avisar ahir dels efectes nocius que té per a l'economia catalana un dèficit fiscal -el va arribar a titllar de "delme"- sostingut al voltant del 8%: "És un xoc contraccionari continu".

La magnitud de les xifres es feia més evident encara quan el mateix Mas-Colell va afirmar que sense dèficit fiscal, i mantenint les polítiques d'austeritat, Catalunya no hauria registrat dèficit públic aquest any. Per tot plegat va erigir el pacte fiscal en la "solució" a aquesta situació. Ara bé, no va voler posar xifra al límit de solidaritat que està disposat a acceptar la Generalitat, malgrat que destacats dirigents de la federació l'han situat en el 4%.

"...i traduït al castellà!"

Ara el Govern enviarà les dades al ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, que comanda Cristóbal Montoro, que mai ha estat precisament a favor de singularitzar Catalunya des del punt de vista del finançament. "Les dades també les enviarem en castellà!", va ironitzar Mas-Colell després de fer notar que les relacions amb el ministre no són tan bones com es podria pensar.

El conseller, molest per la manera "injusta" -en paraules del portaveu del Govern, Francesc Homs- de repartir el dèficit públic per part de l'Estat, va voler fer notar que, combinant l'esforç restrictiu de la Generalitat amb la reducció del dèficit fiscal a la meitat, Catalunya no hauria generat dèficit públic en l'últim exercici. "I, en lloc de reivindicar el corredor mediterrani i els accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona, ja els estaríem construint", va exemplificar Mas-Colell.

Una hipotètica reducció del dèficit fiscal a la meitat faria que Catalunya disposés de 8.000 milions d'euros extres cada any. Una xifra que alguns sectors de CiU donarien per bona en la negociació del nou finançament, tot i que la intenció de Mas i el seu equip és assolir una singularització que passaria per una sortida del règim comú atonòmic.

Però ¿i si el PP rebutja que Catalunya surti de la Lofca i que doti el sistema de finançament de mesures destinades a reduir el dèficit fiscal a la meitat? El conseller va deixar clar que, per no tenir, la Generalitat no té ni tan sols eines per plantar-se i iniciar un procés d'insubmissió fiscal. El cert és que mentre Madrid tingui la clau de la caixa -mentre recapti els impostos- també té la força legal en la taula de negociació.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT