Domènec Luengo: "Pares ansiosos generen fills ansiosos"

Entro al seu despatx com una pacient més, a punt per fer-li algunes de les preguntes que ha abocat al seu llibre. L'ambient és relaxat i el psicoterapeuta, especialitzat en trastorns d'ansietat, m'observa amb una mirada riallera darrere unes ulleres de pasta blanca que li donen un aspecte simpàtic, gens seriós ni intimidador. Em diu, convençut, que tot té solució.

Què volen saber els que tenen ansietat?

Em fan preguntes de tota mena: Què m'està passant? M'estic tornant boig? Hi ha algú dins meu? Aquest no sóc jo! Cap on he d'anar? Hi ha un obscurantisme, una foscor, un neguit, un desconeixement de l'ansietat.

I què és?

És una emoció bàsica, una reacció que tenim tots els humans i que figura en l'esquema genètic. Tots en tenim i l'entorn és el que afavoreix que l'ansietat formi part del nostre catàleg de respostes adaptatives al món, igual que la vergonya, la ira, la tristesa, l'alegria i altres emocions. Quan aquesta emoció se'ns escapa de les mans es converteix en un trastorn.

I per què es descontrola?

Perquè veiem la nostra vida en perill. Hi ha un missatge inconscient de les nostres amígdales cerebrals que ens diuen: "Compte! Acabem de percebre una situació amenaçadora", i l'ansietat surt per defensar-te. L'ansietat també pot ser positiva.

Positiva?

Perquè fa que siguis capaç d'enfrontar-te a situacions molt dures: un accident, una operació, una malaltia greu…

I no l'hem de frenar?

No, en absolut. Ens fa estar alerta, previnguts, preparats. La que sí que hem de combatre és la patològica, la que es manté durant molt de temps, més enllà de la situació que te l'ha produït. O bé la que és molt intensa, la que et bloqueja.

I com sabem que és patològica?

Quan t'impedeix tenir una vida lliure: si no pots anar a treballar, si et sents amenaçat per la gent, si no pots sortir de casa perquè veus perills per tot arreu, si sents que el cos et fallarà en qualsevol moment. És patològica quan limita la persona.

Com se sap que es té una crisi d'ansietat?

Hi ha diferents elements. Un seria la gran explosió psicosomàtica: la taquicàrdia, la hiperventilació, la rigidesa muscular, la suor excessiva, la sensació de mareig, el caminar inestable, la vista emboirada, el nus a l'estómac o a la gola, l'opressió al pit. Són característiques de l'ansietat.

N'hi ha més?

El pensament distorsionat, no ser realista. Distorsionar la manera d'entendre les coses. També el sentiment de fatalisme, el catastrofisme. No valores els èxits, només les parts negatives, els fracassos, les decepcions. I això és treure una part de la realitat.

Què passa a la nit, que tot es veu més negre?

A la nit només treballa el cervell inconscient, mentre que el conscient, que és el que resol els problemes, està dormint. El cervell és una depuradora, i el cervell inconscient es queda amb totes les parts emocionals. Quan dorms, en un moment determinat sorgeix allò que no has solucionat i, si és molt punyent, probablement entre la primera i la tercera hora de son tindràs un malson o un atac de pànic.

Hi ha ansietat infantil?

Sí. No s'ha de confondre amb l'estrès, tot i que l'estrès comunica fàcilment amb l'ansietat. Té ansietat un nano al qual se li paralitza una mà quan s'enfronta a una situació difícil, o el que no pot dormir sol i cada nit va al llit dels pares.

Els adults encomanen l'ansietat?

Pares ansiosos generen fills ansiosos. A la infantesa és on s'aprèn l'ansietat dels models parentals. I els pares tenen un doble patiment: el de la pròpia ansietat i el de no voler projectar-la als seus fills. Es passen el dia dissimulant.

La crisi pot provocar ansietat?

No la crea, dispara la que ja tens. No és la crisi la que causa ansietat sinó la interpretació que en fas. Hi ha disparadors de l'ansietat: quedar-se a l'atur, perdre la parella, que se separin els pares… Tot el que és interpretat existencialment per l'individu crearà ansietat.

Els fàrmacs solucionen o emmascaren el problema?

Ajuden, però no hi ha ni una sola pastilla que canviï la manera de veure les coses. Una pastilla et donarà un estat d'apaivagament però no serà la solució. Quan acabi l'efecte tornaràs a veure la vida igual. L'important és que mentre tinguis aquest efecte canviïs la perspectiva de les coses. Les idees no les canvia una pastilla, les canvia l'individu.

Què hem de fer per combatre-la?

Relativitzar: l'ansietat surt quan ens veiem atrapats per les circumstàncies. I realment no estàs d'atrapat, només estàs incòmode. Puc estar molt incòmode perquè no tinc feina, però no atrapat mortalment. Sempre hi ha una sortida. Sigues realista: les coses són les que són, no les que imagines. I, per acabar, posa't en mans d'un bon psicoterapeuta. Tot té solució.