Publicitat
Publicitat

DSK i Schwarzenegger, societat televisada

Frase Una de les primeres coses que li vaig sentir a Domique-Strauss Kahn va ser que "si el creixement econòmic no s'acompanya de creació d'ocupació, no té gaire sentit per a l'home del carrer". Sonava progressista, dit des de la tribuna del Fons Monetari Internacional Daltabaix Això, abans del cataclisme pel qual l'FMI ha perdut el cap, França un candidat, i Georgetown un veí il·lustre

Dominique Strauss-Kahn era. Traïció del subconscient, calculada equivocació o simple constatació factual, DSK és, des d'aquesta setmana, un nom seguit d'un verb en imperfet. Convertida la presumpció d'innocència en artifici teòric, la mort social que decreta la policia nord-americana i complim els mitjans de tot el món exhibint el detingut, s'acaba certificant quan tothom comença a parlar-ne en passat. L'apoteosi de la condemna prèvia arriba amb el detingut amb barba de dos dies i la mateixa roba de fa 48 hores, compareixent davant la toga judicial, asseguda i repentinada. El missatge s'ha entès: DSK ja no serà perquè no és.

I de cop i volta, aquesta estranya assignació de companys de viatge que són les notícies, ordena un canvi de parella. DSK ja no balla amb Sarkzoy sinó amb Schwarzenegger. Ha estat la tendència de la setmana als Estats Units. L'un és un faldiller presumpte violador. L'altre, com s'acaba de saber, tenia un fill secret amb la minyona. Les escaletes del telenotícies guanyen temps i exciten l'audiència fent un paquet amb les dues històries. Una columnista exclama: "Se suposava que els homes mantenien la libido en reserva, com la resta. Si no, com els podem donar el poder de tractar les finances mundials o el govern?"

Mentrestant, per a la presumpte víctima, les coses són molt pitjors. Bàsicament, perquè és la víctima. Ja ho era abans de començar tot. Si el retrat que en tenim és fidel, una dona guineana, vídua, de 32 anys amb un filla adolescent, acollida en asil als Estats Units, vivint en un pis social al Bronx, que ara està sota protecció policial en parador desconegut, ha de passar el tràngol amb devastació interna.

Sebastian Rotella, un periodista nord-americà especialitzat en crim i terrorisme, em deia que SDK ha anat a parar a la pitjor ciutat per ser sospitós de cometre el pitjor delicte. L'estat de Nova York preveu anys de presó per als condemnats per violència sexual. La ciutat és plena de premsa mundial, però sobretot, Nova York compta amb la Divisió de Víctimes Especials del Departament de Policia, un grup creat a començament dels 70, gent empàtica quan es tracta d' interrogar víctimes espantades i reticents a parlar perquè estan emocionalment trasbalssades pel tipus d'agressió que han patit. Policies pacients, experts a preservar intactes escenes dels crims i entrar en la psicologia del violador. Treballen en comissaries de barri, de paviment plastificat, amb passadissos empetitits pels watercoolers , les màquines de cafè i de bosses de patates.

El portaveu de la Divisió, Paul J. Browne, diu al The New York Times : "cap dels que estem aquí diria que això és glamurós". No, no és CSI: "Els resultats d'una prova d'ADN s'obtenen al cap de vuit dies. A diferència de la TV, els laboratoris no enllesteixen les proves durant la pausa de publicitat".

França i els EUA: amor i odi

Els Estats Units es va independitzar d'Anglaterra, però van necessitar que França els fes de llevadora. Des d'aleshores, l'Atlàntic ha vist passar totes la games de l'amor i l'odi. Aquesta setmana ha tocat xovinisme a banda i banda. Els nord-americans no entenen les queixes franceses sobre la protecció de la imatge de SDK sobretot després de veure la premsa francesa publicant el nom de la víctima, pràctica condemnada a la premsa nord-americana quan es tracta d'un delicte sexual. Aquí es pregunten si és un senyal de maduresa o de moral laxa això que fan a França de separar la credibilitat d'un polític de les seves infidelitats personals.

The Economist , que ha redactat un epitafi polític i econòmic elogiós del finat social, ha enviat la darrera floreta a França: "DSK era el candidat més ben col·locat per portar els paleolítics socialistes francesos a l'edat moderna".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT