Lluís Recoder no ha deixat de ser alcalde. De fet, com el seu predecessor, Joaquim Nadal, no ho deixarà de ser mai. Ho porta escrit al seu ADN. La jornada del nou conseller de Territori i Sostenibilitat va començar com tantes d'altres en els darrers onze anys: esmorzant en un bar camí de l'ajuntament. L'endemà d'entregar la vara d'alcalde a Mercè Conesa, Recoder encara tenia feina per fer a l'alcaldia abans de prendre possessió al Palau de la Generalitat.
Com sempre que es desplaça a Barcelona -i com espera continuar fent si l'atapeïda agenda li permet-, Recoder va agafar els Ferrocarrils per arribar puntual a Palau, on ja l'esperava la família. "El tren em relaxa i em permet treballar", explica. Lectura d'informes, trucades, missatges, però sobretot el Twitter, que per això és un dels consellers 2.0 del Govern. I aquesta és una altra de les característiques que comparteix amb el conseller sortint.
Després de prometre el càrrec, al Pati dels Tarongers una de les primeres a felicitar-lo és la seva mare. Se'l veu emocionat. La cara reflecteix la il·lusió del primer dia, però també el pes de la responsabilitat de conduir una conselleria transatlàntic. Ja ho va advertir Mas en el seu discurs: "No tindrem una navegació fàcil, però hem d'arribar a bon port". I des del primer dia cal remar de valent, es podria afegir. Prova d'això és la durada del primer consell de govern, que no va ser merament formal, sinó que va servir per discutir i prendre les primeres decisions.
Acabada la reunió, moment per respirar una mica i gaudir de les sensacions viscudes en les darreres hores. Dinar amb l'Anna Lloveras, amb qui està casat des de fa 25 anys i amb qui té tres filles, i alguns amics, entre els quals l'únic nomenament que ha fet fins ara, el secretari general del departament, Pau Villòria. La cosa, però, no es pot allargar gaire. Cal anar per feina i prendre el primer relleu, a la seu d'Obres Públiques. Joaquim Nadal ja fa estona que l'espera per presentar-li tot l'equip de direcció del departament. Nervis entre les secretàries i les noies de premsa del departament. Una d'elles se'l mira i li diu a una companya: "El veig endreçat, aquest noi".
Els ulls envermellits
Tant per al que entra com per als que es queden, com sobretot per als que marxen el traspàs té un punt d'emotivitat. Al conseller Nadal fins i tot se li envermelleixen els ulls quan Recoder li dóna les gràcies per com s'ha fet el traspàs. Fa molts anys que es coneixen i no dissimulen una certa admiració mútua. De Nadal, després de set anys al càrrec, se n'endú un grapat de consells per fer front a les primeres onades que vindran.
Acabada la reunió amb Nadal, és hora de culminar la possessió del càrrec. Toca traspàs de poder a Medi Ambient amb el conseller Baltasar, un altre exalcalde. Aquí, però, no hi l'emotivitat d'abans. Es va per feina i l'acte queda enllestit en pocs minuts. Hora de tornar cap a casa. Cap al tren una altra vegada.
Vint minuts de viatge i arribada al centre de Sant Cugat, on amics, coneguts i saludats no paren de donar-li l'enhorabona mentre passeja pel centre. No hi ha trampa: Lluís Recoder sempre serà l'alcalde que va transformar la ciutat.
