Publicitat
Publicitat

La propaganda del règim cala entre els habitants

Damasc viu aliena a la realitat de la revolta

Mentre diumenge passat tenia lloc una nova onada de protestes arreu de Síria i els manifestants eren dispersats de nou amb foc real i es causaven més morts, els temes de conversa a la capital del país no eren sobre cap revolta sinó sobre el color de les ungles o del tint dels cabells i les últimes modes en maquillatge. "Vull un fúcsia o un taronja perquè conjunti amb el color del vestit", deia una dona que voltava la cinquantena mentre furgava en una caixa plena d'esmalt d'ungles en un saló de bellesa de luxe a Damasc. "Qualsevol dels dos", va concloure.

No costa gaire adonar-se que hi ha una desconnexió brutal entre Damasc i la resta de Síria. Amb una barreja de rebuig i por, i ocasionalment fins i tot satisfacció amb la determinació del govern d'aixafar l'aixecament, molts habitants de la capital insisteixen que la realitat és una altra.

La revolta a Síria ha entrat al seu sisè mes i els manifestants continuen desafiant la mà dura del règim que ha matat, segons un recompte de l'ONU, 2.200 persones des del març. Les sancions contra Síria han augmentat, i fins i tot països fins ara aliats del president Al-Assad l'han instat a fer reformes i a aturar les massacres.

"Creu-me, no està passant res", insisteix una noia que es fa les ungles a la perruqueria. L'ambient a l'establiment és només un dels molts exemples que mostren com s'ha aconseguit preservar Damasc de la violència que assetja el país. "Al principi hi havia uns nois manifestant-se per les llibertats i els drets, però després es va saber que només volien iniciar una guerra sectària -diu una perruquera-. Les forces de seguretat els estan caçant, un per un, i gairebé ja han acabat la feina".

La seva versió coincideix fil per randa amb el que repetidament difonen els mitjans de comunicació oficials: que el país afronta una conspiració internacional per dividir-lo i que les forces de seguretat batallen contra islamistes radicals armats que atemoreixen la gent i han assassinat 500 policies i soldats.

A la perruqueria, la xerrameca és subversiva. Amb l'entrada d'una nova clienta, la conversa torna a l'ortodòxia; el color de les ungles torna a se el tema de conversa. Però quan algú abaixa la guàrdia, fins i tot en aquest bastió de la irrealitat, ressonen els crits de la revolta. Paraules fins ara tabú en públic a Síria surten ara sí i ara no: oposició, sectarisme, manifestacions i, el més important, revolta. Portes endins, la idea que res no és diferent dóna pas a les pors que alguna cosa ha canviat.

La por de les minories

Una perruquera diu que es va quedar de pedra quan va saber, per casualitat, que una de les seves millors amigues volia la caiguda del president Al-Assad. Ella i la seva companya són cristianes i, com altres grups minoritaris, temen que un canvi de règim pot portar un govern de caràcter islamista i que la majoria sunnita controli el país. Els cristians apunten a l'Iraq -on aquesta confessió corre perill- com a exemple del que podria passar en temps de violència i caos.

"Tot està com sempre", diu una altra de les noies que es fa la manicura al saló. "El que s'ha de fer és no mirar ni Al-Jazira ni Al-Arabia. Només fan que escampar mentides. S'han de mirar només els canals sirians". I la discussió torna al color de les ungles.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT