24/03/2012

D'ambigus a bipolars

1 min

Durant més de tres dècades, Convergència ha transitat per un camí imaginari amb un precipici a banda i banda. Si s'acostava massa a un o altre voral, corria el risc de caure. Jordi Pujol n'era conscient i feia anar els seus pel mig del camí -pel centre exacte-, seguint la ruta de l'ambigüitat calculada. Ara, en l'època d'Artur Mas, i després d'haver ensopegat més d'un cop, els convergents han triat una fórmula molt més agosarada: fan camí a base de ziga-zagues sobtades i van d'un voral a l'altre, acostant-se simultàniament als dos precipicis. Parlen de sobiranisme amb desimboltura i pacten amb el PP sense manies, prefigurant dos escenaris condemnats a col·lidir. Queda per saber si aquesta bipolaritat és congènita o bé una aposta estratègica d'intencions tan boiroses com el text de les ponències d'aquest 16è congrés de CDC.

stats