D'aquí quatre anys
El Telenotícies vespre d'ahir a TV3 no va obrir el seu sumari amb el tancament de la campanya electoral -com ha fet sempre-, sinó amb les concentracions massives de la plaça Catalunya i de la Puerta del Sol. És un èxit mediàtic indiscutible per als #indignats, que han aconseguit eclipsar els esgarips finals dels candidats a alcalde, per a desesperació dels seus caps de campanya. Després de veure en directe l'efervescència de la plaça Catalunya, l'espontània riuada d'energia juvenil, l'entranyable precarietat dels mitjans i de les pancartes, el bloc electoral del TN feia una impressió penosa: les inefables quotes, la coreografia pactada dels mítings (l'entusiasme sobtat del públic d'en Portabella, quan TV3 hi va connectar en directe, va resultar especialment ridícul), la dialèctica infantil dels candidats, tot plegat mostrava un encartonament notable, que demostra que els aparells dels partits han assistit estàtics a l'eclosió de les noves formes de comunicació, agitació i propaganda. Tot i així, demà tindran lloc les eleccions municipals i els candidats guanyadors seran alcaldes per quatre anys. Quatre llargs anys. Què se'n dirà, dels #indignats, d'aquí quatre anys? El meu pronòstic és que no se'n dirà gaire cosa. Però, en canvi, és molt possible que les campanyes electorals mai més tornin a ser iguals.
