BINNIX (SÍRIA)Els veïns de Binnix, la segona ciutat més poblada de la província d'Idlib, amb 40.000 habitants, han après a conviure amb la por i la incertesa.
Ahir a la matinada les forces del règim van atacar amb foc d'artilleria la veïna Sermin, a només sis quilòmetres. Des de l'habitatge on descansàvem vam poder sentir les fortes explosions, que van durar hores. L'assalt es va saldar amb quatre civils morts, dos eren nens, i més d'una trentena de ferits, segons va confirmar a aquest diari Abu Abdo, dirigent local de Binnish. "Cada nit ens fiquem al llit amb la por que demà ens atacaran a nosaltres. Què hi farem! Estem preparats per acceptar el nostre destí. Només Déu ho sap!", exclama amb resignació Abdo.
Al centre de la ciutat, la vida segueix amb normalitat. Els venedors ambulants munten les seves parades de fruita i verdura als voltants de la rebatejada plaça d'Els Màrtirs, on cada divendres després de l'oració del migdia es concentren els manifestants. Al centre de la plaça hi ha una mena de monòlit on han penjat les fotografies dels disset màrtirs que van perdre la vida en l'últim atac de l'exèrcit sirià, fa quatre mesos. La ciutat de Binnix va ser la primera a aixecar-se contra el règim en tota la província d'Idlib.
Sense aliments ni medecines
Les dones recorren el mercat, parada per parada, buscant les millors ofertes per omplir els seus cabassos. Han de ser molt previnguts i estalviadors per administrar les poques lires que els queden a les butxaques. La crisi econòmica tortura els habitants de les castigades localitats de la Síria rebel. "Els preus han pujat molt. Som pobres perquè no hi ha feina. A més, encara que puguem comprar aliments, és difícil trobar productes bàsics com el pa, la llet o els cereals", es queixa la Mariam, que ha d'alimentar set boques.
A les farmàcies amb prou feines s'hi troben medicaments. "Se'ns estan acabant els subministraments, no podem tractar els malalts perquè les medecines ens les porten d'Idlib i ara els accessos a la ciutat estan tallats", es lamenta el Mohamed, un farmacèutic que ha hagut d'enviar la seva mare diabètica a casa d'uns familiars que viuen a la ciutat d'Alep, al nord-est de Síria, perquè necessitava insulina.
Els joves passegen pels carrers sense res a fer o es reuneixen a les cases per fumar amb narguil i beure te. El Hassan i l'Ahmed Katib, estudiants a la Universitat d'Alep de sisè de medicina i de tercer de tècnic informàtic, respectivament, fa sis mesos que no van a classe. Aquests dos germans, que van néixer als Emirats Àrabs Units, van ser arrestats a Alep i transferits a un centre de detenció dels serveis secrets a la ciutat d'Idlib, on van estar detinguts durant tretze dies, perquè en el seu carnet d'identitat hi deia que eren de Binnix.
"Un home ens va acusar de possessió d'armes i d'activitats terroristes. Ens van sotmetre a un interrogatori i ens van torturar perquè confesséssim que érem terroristes", explica el Hassan, abans d'afegir que els seus pares, que viuen a Dubai, els van demanar que passessin il·legalment a Turquia per agafar després un avió a Dubai.
"Si haig de morir prefereixo fer-ho aquí, al meu país, a la meva ciutat. No vull fer-ho en un altre lloc que no consideri part de mi. L'hi vaig dir a la meva mare i ella va respectar la nostra decisió. No tenim por", afirma amb determinació el Hassan, el germà menor.
Si entra l'exèrcit, serà "un infern"
"Ara vivim tranquils perquè l'Exèrcit Lliure de Síria ens cuida. Som lliures gràcies a ells, però som conscients que la situació pot canviar d'un dia per l'altre. Ara no hi ha trets, ni tancs, ni morts a la ciutat i podem passejar tranquil·lament pels carrers, però ningú no sap què passarà demà", comenta el Lawrence, que es diu així en honor a Lawrence d'Aràbia. Aquest estudiant d'enginyeria assegura: "Ara sabem quines són les seves intencions [del règim] i no ens quedarem a casa veient com ens massacren. Si decideixen entrar a Binnix, la ciutat es convertirà en un infern".
En l'última incursió de les tropes de Baixar al-Assad a aquesta localitat, l'Exèrcit Sirià Lliure va aconseguir repel·lir l'atac i obligar les forces del règim a retirar-se de la ciutat després de quatre dies d'assalt. Els forats de bales a les parets de més d'un centenar d'edificis evoquen la ferocitat dels combats.
Molts dels habitants de Binnix, especialment els menors, no poden oblidar l'horror d'aquells dies. "Els nens tenen por d'anar a escola perquè durant els quatre dies d'ocupació van detenir tanta gent que la van haver de tancar als col·legis, i els nens encara viuen amb el trauma d'anar a escola a veure els seus pares o germans empresonats. Molts necessitaran ajuda psicològica per tornar a tenir una vida normal", lamenta el Mohamed Abdel Qader, professor d'anglès.
