Publicitat
Publicitat

David Madí, l'home que feia política fumant i "a tope"

Aquesta és la història d'un home molt important que era la mà dreta de l'actual president i que avui treballa per Endesa. El seu nom és David Madí i destaco que ha de ser molt important perquè la productora Cromosoma va estrenar ahir una pel·lícula de 90 minuts dedicada a les seves peripècies com a cap de la campanya d'Artur Mas el 2010. Si sou addictes a la política, aneu a veure-la; si no, amb Rec 3 Génesis en tindreu prou.

Del Madí del documental d'entrada em crida l'atenció que té permès fumar gairebé arreu, sigui a la seu de CDC o a TV3. Tots són espais on és prohibit fumar, però a ell el deixen. També em crida l'atenció que per assolir els seus objectius no s'està de res. Així, per omplir el Sant Jordi al míting final, diu a un dels seus assistents que "la màquina ha d'anar a tope . I si es queda gent a fora, es queda a fora". La pel·lícula mostra un grup d'avis que van al Sant Jordi en autocar i quan descobreixen que han de caminar un bon tros fins a arribar al pavelló, una senyora diu amb cara de resignació a una amiga: "Tot sigui per la pàtria, nena". Madí n'estaria orgullós.

Ningú li porta la contrària i és molt políticament correcte. Això em sorprèn perquè els polítics, quan gaudeixen d'intimitat -de la pel·lícula els productors en destaquen que "s'endinsa a les més profundes entranyes de la campanya"-, diuen les mateixes barbaritats que la resta dels humans. Però Madí i el seu equip són un exemple de fair play , menys en dos moments: quan Mas es queixa en el debat de TV3 que al plató fa tan de fred que té "les mans morades", Madí diu, referint-se a Josep Cuní, que "és un animal, aquest tio". L'altre moment irreverent de Madí és quan assegura que a ERC no han sabut mai fer una campanya i que la campanya del PSC és tan horrorosa que fins i tot podria ser castigada amb el Codi Penal.

El documental, 100% rodat a Barcelona, és centralista al màxim -com que hi apareix Trias pots pensar que parlen d'eleccions a l'Ajuntament- però audiovisualment té moments interessants com una escena d'ascensor en què Mas apareix amb el seu cap de premsa, Joan Maria Piqué, Homs i Madí. Tots menys Mas amb ulleres de pasta. Tanta ullera de pasta té un toc kissingeriàque evoca l'escena del gabinet de crisi de Doctor Strangelove .

Els homes de Mas apareixen molt segurs d'ells mateixos. Al final, Madí i Homs segueixen la nit electoral des d'un sofà de l'hotel Majestic. Homs es queixa que tanta gent a l'habitació no el deixa veure la televisió i conclou: "Bé, és que no som ningú". Marc Aureli li donaria la raó, tots acabem devorats pels cucs. Però Madí ja té una pel·lícula, i això només és a l'abast dels més grans: de Mark Zuckerberg, de Cleopatra i, fins i tot, d'Isabel Pantoja.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT