Publicitat
Publicitat

Les relacions perilloses del president Mas / Quina educació plurilingüe per al País Valencià?

Les relacions perilloses del president Mas

L'any 2007 el govern bipartit PSdG-BNG va aprovar un decret que convertia el gallec en la llengua vehicular de les escoles de Galícia. L'any 2009, el PPdG, liderat per Alberto Núñez Feijóo, va prometre que el derogaria i que n'aprovaria un altre per garantir "o equilibrio e proporcionalidade nas materias que se imparten en galego e castelán". Sens dubte, es tractava d'aplicar el "bilingüisme integrador" que el PP estatal havia preconitzat a les eleccions generals del 2008. Segons aquest principi, a les comunitats autònomes amb dues llengües oficials, el castellà havia de ser vehicular en les diferents àrees i matèries "junto con la otra lengua cooficial", no pas per cap motiu pedagògic en particular sinó per una raó política confessada sense embuts pels líders del partit: no pot ser que a Espanya hi hagi alumnes que no rebin ni tan sols una part del seu ensenyament en espanyol.

Després d'una controvertida gestació, el nou govern del PPdG va aprovar el decret 79/2010 per al plurilingüisme a l'ensenyament no universitari. A l'educació primària, s'estableix l'obligació que les matèries en gallec i en castellà tinguin el mateix percentatge d'hores setmanals, sense detriment de la possibilitat d'oferir matèries en anglès, amb l'objectiu que els centres educatius puguin arribar a oferir un terç del seu horari lectiu en aquesta llengua. D'aquesta manera, Núñez Feijóo resolia la contradicció entre el principi del bilingüisme integrador i un altre principi que també figurava al programa del 2008: la llibertat d'elecció. Certament, obligant tots els alumnes a rebre l'ensenyament en gallec i en castellà a parts iguals, se n'anava en orris el principi 177 del programa del PP estatal: "Los españoles tienen derecho a elegir el idioma en el que educar a sus hijos".

La idea de presència equitativa del decret gallec presideix la proposta de decret pel qual es regula el plurilingüisme a la Comunitat Valenciana, un territori on fins ara regia la llibertat d'elecció i els ciutadans (en principi) tenien dret a triar la llengua en què volien educar els seus fills. A les Illes Balears, encara no tenim cap proposta legislativa damunt la taula, però les paraules de José Ramón Bauzá en el debat d'investidura del 14 de juny passat van en la línia d'un model amb dues llengües vehiculars, tot i que el seu discurs encara apel·la a la llibertat d'elecció descartada pels seus coreligionaris.

Des del punt de vista democràtic, les propostes de Núñez Feijóo, Camps i Bauzá són impecables. En tots tres casos el model lingüístic s'ha debatut en campanya electoral, i en tots tres casos el model de dues llengües vehiculars ha rebut el suport de la majoria d'electors. Ara bé, tots tres casos il·lustren una mateixa confusió: la presència equitativa de les dues llengües oficials en l'horari lectiu i la competència equitativa que cal assolir en aquestes llengües són dues coses diferents, i hi ha raons per dubtar que la primera garanteixi automàticament la segona. A banda d'això, aquestes propostes incompleixen la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, encara que això no li importi a ningú. Als catalans sí que els ha d'importar tot plegat perquè les últimes sentències del Tribunal Suprem no demanen altra cosa que la reintroducció del castellà com a llengua vehicular "de forma equitativa en relación al catalán". I si donem un cop d'ull als primers mesos de la novena legislatura sembla que el govern d'Artur Mas tirarà endavant gràcies al partit de la presència "equitativa"...

Quina educació plurilingüe per al País Valencià?

Pel gener, quan les primeres declaracions de la conselleria d'Educació ja assenyalaven el projecte plurilingüe gallec com a model a imitar, la UEM de la Universitat d'Alacant i Escola Valenciana promogueren l'elaboració d'una proposta alternativa d'educació plurilingüe i intercultural per al País Valencià. Un model que permetera aconseguir realment els objectius plurilingües i que aprofitara el treball realitzat dins el marc actual d'educació bilingüe des de fa més de 25 anys al País Valencià, conservant allò que havia funcionat millor -les línies en valencià- i millorant allò que havia funcionat pitjor -el Programa d'Incorporació Progressiva-. És a dir: assumint-ne els encerts, corregint-ne els errors i posant al dia els objectius, continguts i metodologia dins el nou marc de l'educació plurilingüe.

En essència, aquest model d'educació plurilingüe i intercultural planteja:

Pel que fa als objectius: a) l'adquisició per part de tots els alumnes d'una competència plurilingüe real, un rendiment acadèmic elevat aconseguit mitjançant l'ús vehicular de tres o més llengües, i la capacitat de conviure en una societat multilingüe i multicultural; i b) la potenciació de la nostra llengua i cultura tot convertint-la en el nucli organitzador del currículum plurilingüe, i la normalització de l'ús social, administratiu i acadèmic del valencià en el sistema educatiu.

Pel que fa als mitjans, un enfocament verdaderament plurilingüe de la competència i de l'aprenent, proposar-se el plurilingüisme com a objectiu i fer servir enfocaments plurilingües en la seua planificació, aplicació i avaluació.

I quant a l'organització, la posada al dia dels programes anteriors, convertint-los en Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Valencià (PPEV) i Programa Plurilingüe d'Immersió Lingüística (PPIL), que continuen sent els programes òptims, i el Programa Plurilingüe d'Incorporació Progressiva (PPIP), un programa de mínims pel que fa a l'atenció al valencià obligat per la nostra educació autonòmica. Les característiques d'aquests programes serien les següents: a) incorporació del valencià en tots els programes des de l'educació infantil; b) ús majoritari del valencià com a llengua d'instrucció en el PPEV i el PPIL, mai per davall, en el PPIP, del 50% de l'horari vehicular; c) incorporació de l'anglès en tots els programes als 3 o 4 anys com a llengua d'instrucció -amb el 25% del temps d'ús vehicular- i ajornament del castellà fins als 7 o 8 anys; i d) si en el PPIP no es vol ajornar el castellà, s'ajorna l'anglès fins al cicle primer d'educació primària tot atorgant-li el 33% del temps d'ús vehicular. Cada centre, tenint en compte el seu context particular, concretarà el programa que ha d'aplicar mitjançant el Projecte Lingüístic -format pel Pla d'Ensenyament i Ús Vehicular de les Llengües i el Pla de Normalització del Valencià .

Aquesta proposta, que ha sigut assumida majoritàriament per universitats, institucions cíviques i agents educatius, haurà d'enfrontar-se en els pròxims mesos a la proposta de decret de la conselleria. Un document legal que, si s'aprova, deixarà el valencià en una situació tan precària que la seua continuïtat dins el sistema educatiu podria arribar a ser problemàtica.

Trobareu una explicació més detallada al document L'escola valenciana. Un model d'educació plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu valencià (http://www.fev.org/lesclaus/Model_escola_plurilingue.pdf).

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT