Publicitat
Publicitat

EL FUTUR DE L'AUTOGOVERN

Dos particulars porten l'Estatut al Tribunal de Drets Humans

Del TC a Estrasburg

Mig any després que el Constitucional dictés sentència contra la norma, una iniciativa privada portarà la decisió dels jutges al Tribunal Europeu de Drets Humans per intentar revifar l'Estatut.

Quan el partit semblava dat i beneït, un moviment d'última hora por portar l'enfrontament a la pròrroga. Dimarts vinent la sentència del TC emesa contra l'Estatut arribarà als sis mesos de vigència i, quan els compleixi, serà irreversible. És per això que dos membres del col·lectiu democristià i sobiranista El Matí, l'editor Quim Torra i l'advocat Jordi Cortada, cremaran avui mateix l'últim cartutx per tombar la decisió del TC: recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg.

Torra i Cortada s'han posat com a fita que el tribunal admeti el recurs, primer, i aconseguir que s'ordeni al regne d'Espanya que deixi sense efectes la sentència, després. Així doncs, si la jugada els surt bé als dos impulsors de la iniciativa, seria com tirar el temps enrere, fins a l'estiu del 2006, quan es va aprovar el text en referèndum. El PP, òbviament, seria lliure de tornar a presentar el recurs que va interposar i que va fer desvirtuar la norma al TC.

Parcial i polititzat
Malgrat tot, ni Torra ni Cortada van voler fer un calendari precís perquè mai abans un Estatut votat en referèndum s'havia portat a l'alt tribunal europeu. Si el govern català no ha emprès aquest camí és perquè al TEDH no hi poden acudir institucions, però sí persones físiques. Els dos impulsors basen la legitimitat del recurs en la seva participació activa en el procés que va permetre la creació d'un nou Estatut per mitjà del vot emès el 18 de juny del 2006, que és quan es va sotmetre el text a la voluntat del poble català. "Entenem que, si vam votar, vam participar activament en el procés de l'Estatut", va assegurar Cortada.

Per elaborar el recurs, els dos líders de la iniciativa s'han envoltat de dos experts: Antoni Abat, professor de dret constitucional comparat a la State University de Nova York, i Bertrand Mathieu, professor titular de dret públic a la Sorbona de París i un dels constitucionalistes amb més reputació del món. Basaran la seva argumentació en la "parcialitat i politització" que, segons ells, va fer evident el TC al llarg del procés de la sentència de l'Estatut, que va durar quatre anys.

Això xocaria de manera directa amb el principi d'imparcialitat judicial, una garantia reconeguda en l'article 6.1 de la Convenció Europea de Drets Humans (CEDH). "La composició del tribunal, el retard en la renovació dels seus membres i les filtracions efectuades al llarg del procés demostren que aquest punt de la convenció no es va complir", van assegurar gairebé a l'uníson els tres defensors de portar el text a Estrasburg.

I en cas que fracassi el recurs, Torra va assegurar que almenys tot plegat haurà servit per fer un compendi dels "despropòsits" que han acompanyat, a parer seu, el serial de l'Estatut al TC. "Només cal escoltar què va dir la flamant expresidenta del Tribunal en el seu comiat del càrrec, quan va carregar contra la manera de fer dels últims quatre anys, per veure que tenim raó", van observar. Estrasburg repartirà justícia i, potser, oxigen a l'Estatut.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT