Com ha pogut derivar l'enrenou de les hipoteques porqueria dels EUA en un terratrèmol que amenaci l'euro?
La seqüència és aquesta: la caiguda de Lehman Brothers va ser la guinda d'un vendaval financer que va empassar-se gegants com Merrill Lynch -en mans del Bank of America- i Bear Stearns -en les de JP Morgan-. Lehman va desfermar un col·lapse del crèdit i una crisi a l'economia real: els consumidors van deixar de consumir; les empreses, en no vendre productes, van reduir la producció; en fabricar menys, les indústries van retallar plantilles. L'atur es va disparar.
Aquesta roda es tradueix en menys ingressos per als estats: menys recaptació d'IVA pel menor consum, menys recaptació d'impost de societats pels menors beneficis empresarials, menys ingressos per IRPF pels ingressos de ciutadans sense feina, recorda el catedràtic Anton Costas. Més aturats (4,9 milions a tot Espanya i 600.000 a Catalunya) vol dir més despeses en subsidis per desocupació. Resultat: puja el dèficit i el deute públic. I un cop passa el perill global, cal retallar-los. Som aquí.
Retallar dèficit i deute
Enguany, el dèficit de l'Estat ha d'arribar a encongir-se més de tres punts, fins al 6% (el límit és el 3%), mentre que el de Catalunya, que va escalar fins al 3,9% el 2010, està previst que baixi fins al 2,66%, el doble del que està permès. Entre el 2007 i el 2010 el deute de la Generalitat es va duplicar, de 14.800 milions a 31.800. I el dèficit públic del conjunt de l'Estat, que no pot superar el 60% del PIB, se situava el tercer trimestre del 2011 en un 63,3%.
Els bancs i caixes espanyols no van participar de les activitats financeres a l'ombra, fora dels seus balanços, però igualment s'han trobat enxampats en la punxada de la bombolla immobiliària. El creixement de la inversió en crèdits -molts a promotors i molts en hipoteques- era del 20% anual. Insòlit. El problema de l'endeutament és privat. "Els inversors ataquen Espanya no perquè pensin que l'Estat no pagarà el deute públic, sinó perquè dubten de la capacitat de pagar el deute exterior net", que suma el públic i el privat, explica Costas. "La crisi financera es deu al sobreendeutament de famílies, empreses i la banca", afegeix.
Rescats sense fi?
A Grècia la cosa està pitjor, perquè el govern precedent va mentir sobre els comptes. El dèficit pujava fins al 15,4%. I el deute real arribava fins al 142,8%. El pla de rescat de 110.000 milions d'euros pactat fa un any i un mes, i que va arribant en trams al país, va crear dubtes existencials a Europa. A ningú no li feia gràcia que el Fons Monetari Internacional (FMI) participés com a bomber, però al final va entrar en joc. Els bancs alemanys i francesos figuren entre els creditors del deute públic grec.
El Banc Central Europeu (BCE) no vol cap reestructuració forçosa del deute que, fins divendres, exigia Berlín. En el seu balanç acumula 45.000 milions en bons grecs. I el fet que hagi donat suport als bancs grecs amb uns altres 90.000 sembla un pou sense fons.
Economistes com Nouriel Roubini, dels pocs que va alertar de la crisi, parlen d'un euro amb menys estats membres. Els economistes consultats, tot i la gravetat de la situació, creuen que no esclatarà. Però no tan sols perquè no hi ha cap mecanisme de sortida de la moneda única. "El capital polític que hi ha en el projecte d'una unió monetària és massa gran", remarca Federico Steinberg, des del Real Instituto Elcano. Sí que s'ha evidenciat la necessitat d'una unió econòmica i política que l'acompanyi. "Serà difícil, però aquesta crisi se superarà", opina el catedràtic de la UPF Oriol Amat.
Grècia s'ha vist obligada per la UE i l'FMI a aplicar un pla d'ajust draconià -que ha encès els carrers amb protestes, que inclou privatitzacions per 50.000 milions, i que els experts dubten que compleixi- i necessita més de 90.000 milions extres.
En el cas d'Irlanda, rescatada al novembre, el dèficit va arribar al 32% del PIB, cosa que avui es considera un error total: haver garantit el 100% del deute dels bancs al principi de la crisi. L'estat va acabar injectant a la banca 50.000 milions. El rescat del país ascendeix a 85.000 milions. I el de Portugal, d'aquest maig, a 78.000 milions. Tots dos països ja somien, però, a renegociar com tornar préstecs astronòmics.
