Del fracàs de la política a la tecnocràcia per salvar l'euro
Dos govern tecnocràtics miraran de treure Grècia i Itàlia del pou de la crisi de l'euro. Sense passar per les urnes, la seva legitimitat democràtica està en dubte però l'encàrrec és molt concret i temporal.
BARCELONA.A Grècia ja governa des d'ahir i a Itàlia ho podria fer ben aviat. En una setmana s'han perfilat a Europa dos executius tecnocràtics que lideren -o lideraran- economistes de reconegut prestigi que mai no s'han sotmès al dictat de les urnes. A les mans de Lukàs Papadimos a Grècia i Mario Monti a Itàlia queda la implementació de les impopulars mesures d'austeritat que s'han d'aplicar per evitar la fallida dels països implicats i, de rebot, l'ensorrament de l'euro. Són grans gestors amb un currículum impecable -experiència inclosa a les institucions europees- que semblen disposats a governar més amb el cap que amb el cor. Als mercats els encanta aquesta manera de fer, però hi ha dubtes sobre la legitimitat democràtica d'aquests executius. I d'arguments per als que hi estan a favor i en contra no en falten.
Què és la tecnocràcia?Governs temporals liderats per persones de perfil tècnic
És el que passa quan gestors i tècnics altament capacitats prenen el lloc dels polítics al capdavant d'un govern. De precedents n'hi ha per tot arreu, de l'Amèrica Llatina i l'Àsia a Europa i tenen en comú que s'han encarregat d'aplicar plans d'estabilització econòmica per redreçar situacions de crisi al dictat d'organismes com el Fons Monetari Internacional (FMI).
"És una resposta excepcional a una situació excepcional -explica Josep Maria Reniu, professor titular de Ciència Política de la Universitat de Barcelona-, neixen en un moment d'urgència en què no és possible l'alternança política, amb un encàrrec molt concret i tenen un caràcter merament temporal".
Quina legitimitat tenen?Sense experiència política però elegits per les institucions
Els tecnòcrates que prenen el poder no passen per les urnes, no se sotmeten a cap campanya política per exposar i debatre el seu programa de govern. Però la seva legitimitat queda garantida pel fet que "tenen al darrere les institucions democràtiques d'un país -una cambra legislativa o un president- que són els que els nomenen", explica Joan Botella, catedràtic de ciència política de la Universitat Autònoma de Barcelona. A més, "aquests governs no estan legitimats per fer el que vulguin -afegeix Josep Maria Reniu-. Neixen amb un objectiu i no poden entrar en qüestions que no els pertoquen com una reforma electoral o un acord internacional".
I davant les crítiques que acusen Brussel·les d'imposar governs tecnòcrates en nom de la salvació de l'euro, les institucions europees es defensen: "És una solució temporal. Són gestors que podran garantir que més endavant hi hagi una campanya política per a unes eleccions democràtiques", asseguren fonts comunitàries que dubten que el govern Berlusconi tingués més legitimitat que un possible govern de Monti.
Per què s'hi arriba?El fracàs de la confrontació i el debat partidista
Als governs tecnocràtics s'hi arriba quan els governants han estat incapaços de conduir amb encert el seu país pel camí tortuós d'una situació excepcional. "Els polítics electes fracassen perquè en falten de bons -explica Olaf Cramme, director del centre Policy Network de Londres-. En la crisi de l'euro no ha fallat la construcció europea sinó les democràcies de cada país on els partits no han posat l'interès general per damunt de tot", conclou.
"Els polítics miren els seus interessos particulars per por de rebre un càstig electoral -explica Joan Botella-, però en un govern tecnocràtic sorgit per una situació de crisi tothom col·labora unànimement".
Quins resultats obtenen?De la incapacitat a la desafecció política i l'alça del populisme
La incapacitat demostrada pels partits polítics que acaba amb governs tecnocràtics té com a primer efecte un fracàs a les urnes de les formacions tradicionals. Els primers beneficiats són les formacions populistes i antidemocràtiques que veuen els governs de tècnics com la confirmació de les seves teories conspiratives. Per Joan Botella, aquesta mena d'executius "trenquen el vincle amb la política, els partits els diuen als electors: «Jo no puc governar, però voti'ns igual». És demoledor". "Els governs tecnocràtics posen en evidència les febleses del sistema", explica Josep Maria Reniu. Els partits tradicionals queden tots tocats.
Quins precedents hi ha?El dictat de l'FMI a l'Amèrica Llatina i les desigualtats socials
Les experiències més recents de governs tecnocràtics són a l'Amèrica Llatina -sorgits de la crisi del deute dels anys 90 en aquesta regió-. Allà van aconseguir estabilitzar la situació econòmica seguint les directrius de l'FMI, "però van canviar l'estructura social aprofundint en les desigualtats", diu Salvador Martí, professor titular de la Universitat de Salamanca. Segons ell, els governs tecnocràtics van retallar especialment els recursos destinats a la població més desafavorida, amb menys capacitat de mobilització al carrer.
