Publicitat
Publicitat

BARCELONA: BOTIGUES AMB HISTÒRIA

Els pavellons de Diputació viuen el seu pitjor moment

Del llibre vell al porno per supervivència

No serem moguts. Això clama l'últim dels pavellons de llibre vell del carrer Diputació de Barcelona, just al darrere de l'edifici central de la Universitat de Barcelona. De la vintena de paradistes que s'hi van instal·lar l'any 1967 de la mà de l'alcalde Josep Maria Porcioles, avui només un continua aixecant la persianeta cada dia. Plogui o faci sol. El que hi ven, però, ja no és estrictament llibre vell, sinó que s'ha anat adaptant a la demanda i només comercialitza pel·lícules, llibres i revistes eròtiques o, directament, pornogràfiques. Reciclar-se o morir.

Aquest gir en l'oferta, ja visible en plena època del destape , fa anys que es va anar estenent com un virus entre molts dels pavellons. Fins al punt que un d'aquests quioscos, fa cosa de vint anys, es va reconvertir en un sex shop al mateix carrer Diputació a tocar de les paradetes. De fet, l'obertura d'aquesta botiga va contribuir a accelerar el ritme de propagació de la revista eròtica entre els petits mostradors d'aquests establiments inspirats en els bouquinistes de París, tal com recorden els seus antics venedors.

Després que el 18 de maig es retirés per desús el pavelló que recollia les paradetes amb els números cinc i sis -tots aquests quioscos són dobles-, la del número 7 s'ha quedat sola, com un bolet, aguantant la memòria d'un espai que forma part de la història de la ciutat. La seva parada adossada, la del número 8, tot i continuar en peu, ja fa mesos que no obre al públic i s'utilitza bàsicament de magatzem.

Per a aquests quioscos, que porten el nom del llibreter i bibliòfil Antoni Palau, res va tornar a ser el mateix després del trasllat de Santa Mònica, a la part baixa de la Rambla, on es van instal·lar inicialment i d'on van haver de marxar quan van engegar les obres de la nova boca de metro de Drassanes. El trasllat no va respectar la voluntat dels llibreters de refugiar-se en una zona propera i els va acabar portant al carrer Diputació entre Balmes i Enric Granados on, a més, van trobar-se amb una dificultat afegida: la voluntat de no malmetre la façana de l'edifici de la Universitat de Barcelona, obra de l'arquitecte Elies Rogent.

Enfocats al passadís
Això va impedir enganxar els quioscos a la paret mirant al carrer, com estava previst i com es fa a la resta de ciutats amb aquest tipus d'establiments. Els pavellons Antoni Palau van quedar de cara a l'estret passadís de poc més d'un metre que els separa de la paret de la Universitat. L'estretor, segons els mateixos venedors, ha contribuït de manera notable a la imatge de decadència que s'ha anat imposant en aquests quioscos, que funcionen amb una concessió municipal a cinquanta anys perllongable en cas de traspàs. Avui només en queda un, el de Books Factory, i tot indica que, un cop jubilat l'últim valent, els pavellons Antoni Palau passaran a formar part de la història de la ciutat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT