Publicitat
Publicitat

Contra Crònica

Del soroll de sabres al de micròfons

Els sonors espetecs dels cops de palmell a l'esquena que acompanyen les abraçades a Madrid -es facin entre amics, enemics o, fins i tot, entre diputats del mateix grup- van ser els únics sorolls inharmònics que es van sentir ahir a l'acte commemoratiu del Congrés. Al mateix hemicicle on, fa 30 anys, se'n van sentir 37, de sorolls inharmònics, que van deixar els corresponents forats de bala a la paret. I de tanta falta d'harmonia, pocs mesos després, s'aprovava la llei orgànica d'harmonització del procés autonòmic (Loapa), que tenia, justament, la mateixa harmonia que les marxes militars.

La Loapa va ser una teràpia d'electroxoc similar a la que encara ara exigeixen aplicar-nos als perifèrics des d'alguns mitjans de comunicació, que han pres de manera entusiasta el relleu dels espectres que habitaven als racons més ultramuntans de l'arc parlamentari. Els tertulians i columnistes de mitjans com Intereconomía, la Cope, Es Radio, Veo 7, Popular TV, El Mundo , La Razón i La Gaceta , com en una moderna pel·lícula de zombis, estenen els seus braços des de la tribuna de premsa i fan sentir els seus estremidors laments, àvids de la sang de federalistes, progressistes i, no cal dir, sobiranistes.

Espectres a la TDT
Per sort, ara ja no branden antiquades metralletes com aquells guàrdies civils. Però a diferència del general Armada, que només parla quan li pregunten, els morts vivents multipliquen cada nit les seves aparicions espectrals en diversos canals de la TDT, motiu d'insomni agut de petits i grans.

En l'acte de commemoració dels 30 anys, el paisatge capil·lar que oferia la part alta de l'hemicicle presentava moltes més calbes i cabells blancs que els que ja hi ha habitualment. Primer, perquè la proporció d'homes era la de fa tres dècades i segon, perquè només faltaven unes partides de mus o de botifarra per sentir-se de visita en un casal d'avis. Una tercera part dels parlamentaris de l'any 1981 ja són morts i dels d'ara només n'hi ha quatre d'aleshores: José Bono, Alfonso Guerra, Juan Barranco i Soledad Becerril.

Landelino Lavilla, aleshores president del Congrés, va obrir l'acte demostrant que continua igual. Igual de dens i carregós. Però va tenir l'encert de demanar que no es perdin els vincles de solidaritat entre diputats que hi havia abans.

Bono, procliu a l'estirabot
Els avis hi van posar, doncs, el seny i els joves , com José Bono, els estirabots. En concret, el moment en què es va erigir com a defensor d'Adolfo Suárez davant les "crítiques horroroses" que li van adreçar els seus amics ("Vosaltres!", va dir assenyalant la bancada popular). I particularment celebrada va ser també l'exaltació al monarca, "que va fer més per la democràcia i la monarquia en un dia que tots els seus avantpassats junts". La reacció del rei Joan Carles a un elogi tan enverinat la veurem, molt probablement, al pròxim Polònia .

En aquesta ocasió, els únics uniformes militars que es veien eren a la tribuna presidencial. I no portaven els dos estels de vuit puntes que identifiquen un tinent coronel, sinó moltes més. En concret, els cinc estels de quatre puntes que llueixen els capitans generals dels tres exèrcits. Estaven en actitud solemne però relaxada, tant que un d'ells preguntava a la resta: "Heu vingut amb guants blancs o sense?". Sembla que el protocol per commemorar un cop d'estat fallit no queda clar a les ordenances militars. El que quedava clar era que els uniformes d'ahir no eren com els de fa trenta anys.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT