Publicitat
Publicitat

Dels 'barons' territorials de Felipe a les 'baronesses' de Rajoy

El govern espanyol va fer arribar ahir al Congrés la comunicació del debat de política general que se celebrarà la setmana que ve. Serà l'últim del zapaterisme. En el document, el president de l'executiu assegura que pensa culminar el procés de reformes en marxa, fer-ne de noves i "sense interrupció". És a dir, pensa esgotar la legislatura (si el candidat Rubalcaba ho accepta). Al PSOE tenen clar que la decisió dependrà de com evolucionen a l'estiu les turbulències financeres. Passi el que passi, els mesos que vénen no seran gens fàcils per a la Moncloa, collada des de dalt per Brussel·les i des baix pel PP, que controla gairebé tot el poder territorial.

El Consell de Política Fiscal i Financera previst per juliol serà el termòmetre de la situació. Mariano Rajoy i els governs autonòmics conservadors aniran units per exigir a l'executiu del PSOE que compleixi els compromisos amb les comunitats autònomes si vol garantir el dèficit de l'1,3% previs per aquest any. El PP, de facto , ja governa i farà anar el metrònom de la contenció del dèficit al seu dictat.

Un PP més hegemònic que mai

Després de la plantofada d'IU a Extremadura, legítima tot i que poc digerible per al seu electorat fora de la regió, el poder territorial socialista es redueix a Euskadi, amb el suport del PP, i a Andalusia. A les Canàries i a Navarra hi haurà governs regionalistes amb l'aval del PSOE i a Astúries tot apunta que governarà l'expopular Francisco Álvarez Cascos.

A Catalunya, el partit de Rajoy és clau per a la governabilitat i en el cas andalús, si es compleixen les enquestes, els socialistes, que ja no governen cap ciutat, perdran l'any que ve la Junta. Això pot fer esclatar la crisi al socialisme andalús, amb dos grups clarament enfrontats i amb el lideratge intern del president i secretari general del partit, José Antonio Griñán, molt qüestionat.

L'escenari és negre. El partit de Rodríguez Zapatero i Pérez Rubalcaba s'ha quedat sense els barons territorials, que van ser les parets mestres perquè el partit no s'enfonsés a les acaballes del felipisme. Es fa difícil pensar que el castellanomanxec José María Barreda o l'extremeny Guillermo Fernández Vara aguantin els quatre anys a l'oposició per tornar a provar sort el 2015. Passades les eleccions espanyoles, sobretot si el partit té uns mals resultats, el relleu generacional que ara han frenat serà inevitable.

Mariano Rajoy, en canvi, podria arribar a la Moncloa embolcallat per un poder territorial inèdit. Els seus grans puntals són baronesses : Esperanza Aguirre, María Dolores de Cospedal, Luisa Fernanda Rudi i Rita Barberá, si l'imputat Francisco Camps no resisteix.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT