Publicitat
Publicitat

SORTEIG DE REIS

Aquest any la grossa de la rifa de Reis, el 70.013, cau íntegre al popular barri madrileny d'Ascao

"Demà, pis amb ascensor per a l'àvia"

El 2009 va ser Terrassa i el 2010, Castelldefels. Aquest any, però, la sort va passar de llarg del nostre país i el sorteig de Reis va fer feliços els habitants d'una zona de gent treballadora de la capital espanyola.

"Demà mateix anirem a comprar un pis amb ascensor per a l'àvia", assegurava pletòric en Paco, un dels afortunats amb la grossa de Reis, la revàlida per a aquells que s'han picat els dits amb el sorteig de Nadal. La seva família, formada per quatre generacions, era a casa menjant tortell de Reis quan van saber que el primer premi, el 70.013, l'havia venut íntegrament en José Luis Nieto, a l'administració 247 de Madrid, que fa 20 anys que juga amb aquest número. És a dir, al costat de casa seva, al carrer Emilio Ferrari. "Hi va haver plors i rialles, l'àvia estava més nerviosa que nosaltres, fins i tot saltava", explicava en Paco, que de seguida va tenir clar en què invertirien els diners: posar a la venda el pis de la matriarca de la família, un tercer sense ascensor, per un altre amb més comoditats. Un regal que gairebé és un dret ciutadà per a aquesta senyora de 97 anys.

Els dos últims anys la sort havia somrigut a Catalunya. El 2009 va anar a parar a Terrassa, on va repartir 100 milions d'euros. L'any passat la grossa es va repartir a Castelldefels però amb poca fortuna i la majoria de dècims no s'havien venut. Aquest any, res de res. El 2011 els Reis han regalat els 120 milions d'euros (2 milions per cadascuna de les 60 sèries) al barri madrileny d'Ascao, a Ciudad Lineal, una zona de gent treballadora i amb una forta presència de nouvinguts d'origen sud-americà. L'administració 247 està situada en un carrer amb molta vida comercial, al costat d'un mercat, i això ha fet que, per no perdre els tòpics, hagi estat molt repartit. "Tot ho he venut, tot. 60 bitllets a finestreta a gent del barri i també a un bar que està a Doctor Esquerdo", un carrer pròxim, explicava José Luis Nieto, Pepe per als amics. No era capaç de treure's el somriure de la cara. "La veritat és que aquest premi va molt bé perquè fa molta falta", admet. A poc a poc, a mesura que s'anava coneixent la notícia els veïns -alguns afortunats, d'altres no- s'apropaven a l'administració de loteria i començaven a obrir les primeres ampolles de sidra i de cava català. Els fotògrafs i les càmeres, a punt per captar una imatge que tenen repetida milers de vegades als arxius i a les retines.

Orgull de barri
En Miguel Ruiz està acabant periodisme. Treballa entre setmana en un gimnàs com a preparador físic i els caps de setmana en una ràdio madrilenya. Ahir li van tocar 200.000 euros. Sense perdre en cap moment la tranquil·litat diu què pensa fer ràpidament amb aquests diners: "Els invertiré, potser per comprar una casa, perquè els joves ho tenim molt complicat". Ell ja ha marxat del barri, però els pares encara hi viuen. En Miguel, com la majoria dels que es van aplegar ahir al carrer Emilio Ferrari, és molt conscient que el premi no esborra la crisi. Per això hi havia una sensació d'alegria col·lectiva en una zona que "els últims anys està molt empobrida", en paraules d'una senyora riallera que no havia comprat loteria però que s'apunta a la celebració amb un got de cava.

L'Antònia Rosales fa 34 anys que viu a Ascao. És andalusa, va néixer "on neix el Guadalquivir, a la serra de Cazorla", i es va casar amb un madrileny. Ahir estava eufòrica. Relata que a la seva filla gran li van oferir aquest número: "Va dir que no i ara s'estira els cabells". De vegades, la superstició és una mala companyia. Molt a prop, un grup de senyores parlen i lamenten que l'ambient està "una mica apagat". Potser és perquè el temps gris, que amenaça pluja, no convida a sortir de casa. Més enllà, una altra veïna xiuxiueja seriosa. "Ens miren, ens veuen amb mala cara i ja saben que no ens ha tocat", es queixa perquè cap periodista li fa preguntes. "Tots els barris es mereixen aquest premi... bé, el de Salamanca no", ironitza un curiós amb el pa sota el braç. La crisi no afecta a tothom per igual i alguns aprofiten ara per reivindicar-se i passar la mà per la cara, encara que sigui per unes hores, als districtes més rics. Qui no sembla tan content és l'encarregat de la benzinera que hi ha al costat de l'administració. El núvol de càmeres, unitats mòbils i tafaners molesta la poca clientela que posa benzina. En Pepe de la loteria felicita un veí que sap que té algun dècim i l'altre, conscient que els estan mirant, es fa l'orni. Però els ulls li espurnegen de felicitat i quan se'n va toca per l'espatlla l'home més popular d'Ascao i li dóna discretament les gràcies.

Pessics de resignació
El segon premi, el 11.833, també va passar de llarg i va anar a parar a Burgos, San Fernando (Cadis), Las Palmas de Gran Canaria, València, la Corunya i Pontevedra. Catalunya només va poder rascar alguns tercers premis, guardonats amb 70 euros per cada euro gastat. El número 26.308 es va vendre a Barcelona, a l'administració 170 del carrer Ausiàs March. Part del 01.926 també es va distribuir a la capital catalana i el 99.564 es va repartir en part a Badalona, ciutat que l'any 2009 ja va rebre també un pessic del primer premi, que va anar a parar a Terrassa. Dels tercers, el 38.169 i el 42.286 també es vam vendre als Països Catalans: el primer a Manacor, a les Illes Balears, i el segon a Alacant, al País Valencià. Les vendes globals en aquesta edició han estat de 711 milions d'euros, lleugerament per sobre de l'any passat. Catalunya ha passat aquest any el relleu a un barri de Madrid que lluita dia a dia per tirar endavant.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT