Publicitat
Publicitat

PROCÉS JUDICIAL PER LA CRISI

Un tribunal especial decidirà d'aquí un mes si la vista continua

L'ex-primer ministre d'Islàndia es justifica per la fallida del país

La polseguera aixecada per l'espectacular desastre financer islandès -la fallida dels seus tres grans bancs i el seu posterior col·lapse econòmic a la tardor del 2008- tot just comença a esvair-se quan sembla que el país va trobant-ne els culpables.

Els banquers, sens dubte; un fiscal especial designat pel govern ha assenyalat més de 200 persones com a sospitoses en un cas que podria comportar càrrecs criminals. Els polítics, certament: els votants van expressar el seu disgust amb el Partit de la Independència retirant-los del poder a les eleccions del 2009.

Però el desig de justícia i de castigar els culpables és profund i complicat. I Islàndia ha fet un pas poc vist en els anals de la crisi financera mundial. Ras i curt, Islàndia ha presentat càrrecs penals contra un polític de pes: l'ex-primer ministre, Geir Haarde, de 60 anys, processat pel fracàs del seu govern a l'hora d'intentar evitar la catàstrofe.

L'acusació formal en contra de Haarde, dictada per un Parlament molt dividit, presenta càrrecs contra ell per les "negligències greus i la violació de les lleis de la responsabilitat ministerial comeses a partir del febrer del 2008 i fins a l'octubre del mateix any". Segons l'acta d'acusació, Haarde va faltar "greument a les seves obligacions com a primer ministre davant del perill imminent que afrontaven el conjunt de les institucions financeres islandeses i les arques de l'Estat".

Després de la vista preliminar celebrada el juny, el judici va reprendre 's ahir amb una compareixença en què la defensa va demanar que es tanqui el cas perquè entenia que els càrrecs no han estat investigats correctament i que l'acusació és massa vaga per complir amb les normes legals. El tribunal especial té ara quatre setmanes per decidir si desestima o no el cas.

"El seu error va ser no fer res"

El seu gran pecat va ser per omissió, diu Atli Gislason, membre del Parlament i cap de la comissió que ha preparat el cas contra Haarde. "L'error que va cometre va ser no fer res. Simplement no va fer res", afegeix Gislason. Si acaba sent declarat culpable, Haarde, ànima del conservador Partit de la Independència i primer ministre des del juny del 2006 fins al febrer del 2009, s'enfrontaria a una pena màxima de dos anys de presó.

El cas s'entén com una manera d'Islàndia de passar comptes amb els seus líders abans de continuar avançant. No obstant això, i encara que l'economia islandesa comenci a mostrar símptomes de recuperació, tot el procés contra Haarde ha fet encara més suspicaç la ja cínica població islandesa. Enquestes recents mostren que l'índex de confiança en el Parlament es troba en el punt més baix de tots els temps.

"Hi ha hagut un canvi d'atmosfera", diu Kristun Heimisdottir, un dels assessors del ministre d'Economia. "Hi havia molta ira i moltes ganes de culpar algú, però ara la gent es pregunta: "Tot això és just? Realment tot és culpa de Geir [Haarde]?"

El problema, diu Robert R. Spano, professor i degà de la Facultat de Dret de la Universitat d'Islàndia, és que s'han acabat barrejant les lleis i la política. "Quan tens situacions amb molta ira, les decisions, que s'haurien de prendre amb cura i objectivitat, tendeixen a ser contaminades per la política i les emocions", va dir Spano en una entrevista.

Amb tot, si els intents dels lletrats de l'ex-primer ministre fallen, Haarde serà jutjat l'any que ve per un tribunal -que no s'havia convocat mai abans- encarregat de casos de mala conducta del govern.

Per la seva banda, el mateix acusat repeteix que no ha comès cap crim. Segons Haarde, els esdeveniments que van abocar el país al desastre financer van ser massa complicats per ser resumits i atribuïts a una sola persona. L'ex-primer ministre està segur que se l'acabarà exculpant.

Un judici polític disfressat

"Ara, amb perspectiva, és difícil no estar d'acord que podríem haver fet algunes coses d'una altra manera", va dir Haarde en una entrevista recent. "Però això és un judici polític disfressat de procés penal. Els meus enemics polítics intenten castigar-nos a mi i al meu partit".

Fins i tot alguns legisladors que van votar a favor de processar Haarde ara diuen que estan preocupats per la manera en què s'està desenvolupant el cas. La tardor passada, la comissió parlamentària especial que l'investigava va treure la pols a un antiga llei i va acabar assenyalant quatre persones, Haarde i tres dels seus ministres, a les quals es podia responsabilitzar penalment.

Després d'una sèrie de maniobres polítiques que van enfrontar a crits els parlamentaris, 33 dels 63 legisladors van votar a favor de processar Haarde. La resta, eren contraris a fer-ho.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT