Publicitat
Publicitat

ELS PRIMERS PASSOS DEL NOU GOVERN

Àngel Colom:

"Demano a tot l'independentisme que no dubti de CiU"

Deures "Els nous ciutadans han de saber que després de quatre o cinc anys se'ls demanarà i se'ls exigirà el coneixement de la llengua" Fora del Govern "Sóc més útil, en el projecte que defenso, des del partit"

No ha acabat sent el responsable de les polítiques d'immigració del Govern, però assumeix la paternitat del discurs que formula CiU en aquesta matèria. Les tesis d'Àngel Colom inclouen amarar els nouvinguts de catalanisme. Entén que, sense ells, el trajecte cap a l'estat propi resultaria una utopia.

Vostè defensa que la pròxima dècada és clau per incidir en la identificació nacional dels nous catalans. Quina és l'estratègia, ara que CiU és al Govern?

L'objectiu del Govern i també del partit és que la majoria d'aquests 1,3 milions de nous ciutadans estigui, al final d'aquesta dècada, econòmicament, socialment, lingüísticament, culturalment i nacionalment del tot integrat a Catalunya.

Com s'ha de desenvolupar aquest sentiment patriòtic?

És una feina de país més que de partit. CiU, com a primera força política de Catalunya, passa al davant, amb voluntat de liderar el procés d'integració dels nous catalans. Espero, sobretot, que hi participin totes les formacions del catalanisme i l'independentisme. Jo no me n'estic de dir als nous catalans que vull estat propi per a Catalunya. Molts arriben a aquesta conclusió per la via econòmica. Si una cosa tenen clara és que el país no va bé per culpa de l'espoli fiscal. Per tant, si volen millorar la seva condició econòmica i el seu benestar, això comporta tenir estructures d'estat propi.

I els immigrants han d'aprendre el català de manera obligatòria?

El nostre projecte parla de drets, deures i igualtat d'oportunitats. I un dels deures és aprendre i parlar el català. Ho direm sempre. I això ha d'anar acompanyat de mesures institucionals. Vull pensar que en aquesta legislatura, el Govern farà un esforç important per redirigir l'àmbit de política lingüística cap a l'aprenentatge del català bàsic.

És a dir, una reformulació dels centres de normalització lingüística?

Un altre enfocament. Ara, amb la nova situació demogràfica, hem de redirigir l'esforç cap als nivells d'ensenyament bàsic i elemental. Tots els nous ciutadans, en quatre o cinc anys, han d'aprendre el català. Ells han de fer aquest esforç i nosaltres també, donant-los més eines per fer-ho possible. Han de saber que després de quatre o cinc anys se'ls demanarà i se'ls exigirà el coneixement del català. La llei d'acollida ho deixa molt clar: la llengua d'acollida és la catalana. Si volem fer-ho bé, potser que ens comencem a inspirar en com ho va fer Israel per normalitzar la seva llengua. El cas d'Israel és una referència: una llengua que pràcticament no es parlava, en quatre dècades han aconseguit que sigui la llengua d'ús social al país.

No s'havia fet bé aquesta feina?

No hi hem posat l'energia suficient. Molta de la gent que va venir d'Espanya fa 50 anys no parla habitualment el català. I els seus fills, molts, tampoc. I els néts, molts, tampoc. Ho dic per experiència, perquè visito instituts. Són alumnes que parlen habitualment el castellà i que amb prou feines t'entenen en català. Aquí, la inspecció del tripartit, pel que fa a l'ensenyament secundari, devia anar molt malament. Estic convençut que la consellera Rigau endurirà la inspecció i farà complir la llei. La llengua vehicular a les aules és el català. No valen excepcions. Si ja fallem per aquí, no ens podem queixar. Tots els immigrants que han vingut a Catalunya han de parlar el català, i punt.

Han passat les eleccions, s'ha format Govern, s'han nomenat directors generals i continua al partit.

Volíem donar més força al Secretariat d'Immigració de CDC. El partit ha d'anar no només uns pams per davant del Govern, com va dir el secretari general adjunt, Oriol Pujol, sinó uns quants metres per endavant. És essencial per al futur nacional de Catalunya integrar a la pàtria catalana la totalitat de la gent nova que ha vingut. D'acord amb el president [Artur Mas] i el secretari general adjunt, he decidit quedar-me al partit. Això no vol dir que jo no tingui interlocució amb el Govern. La tinc, no només amb el director general d'Immigració sinó també amb el president, per voluntat d'ell.

Abans de la campanya no amagava que li feia il·lusió dirigir les polítiques d'Immigració del Govern.

És veritat. No ho amagava i no ho amago. I no descarto poder-ho fer algun dia. És important tot el que s'ha de fer des del Govern, però no s'ha de desvestir el partit. Sóc més útil, en el projecte que defenso, que és el projecte cap a la independència, dedicant-me al partit, a aquest motor nou que hem engegat.

I no el pot haver llastrat que se l'hagi relacionat amb el cas Palau i aquests atacs posteriors?

No. El linxament i els atacs que he rebut, sobretot del PSC, no m'han agradat i són profundament injustos. Però això no hi té res a veure.

Creu que hi pot haver gent independentista que ha votat CiU i es pot sentir decebuda?

Posar en marxa un govern no és fàcil. No crec que hi hagi, ni a curt ni a mitjà termini, i estic convençut que a llarg termini tampoc, cap decepció per part de la gent independentista que va votar CiU, que és molta. Vull pensar que estem vivint l'última o la penúltima legislatura autonòmica. I, en aquesta etapa, tots hem d'estar decidits a fer el sacrificis que calguin. Es tracta de consolidar bé les forces a Catalunya que, en el moment que sigui oportú, ens portin a passar de l'autonomia a l'estat propi. Jo no n'estic gens, de decebut. Vull demanar als independentistes que no dubtin. A CiU ens pertoca liderar aquest projecte.

Quins elements objectivables hi ha per dir que el Govern avança cap a aquest horitzó?

Madrid i la seva acció. Totes les portes de qualsevol possible entesa de Catalunya amb Espanya Madrid les està tancant.

I això no és deixar la independència en mans dels altres?

Aquest és un element objectivable que farà que, pel seu propi pes, la societat catalana a poc a poc vagi decidint que l'única via possible és tenir estat propi dins d'Europa. Convergència presentarà en aquesta legislatura la proposta del concert econòmic. Si Madrid tanca la porta a aquesta proposta, serà de les últimes grans portes que tanqui Madrid. Després, ja ve el combat democràtic i polític cap a l'estat propi. I aquesta batalla es produirà quan bona part d'aquests 1,3 milions de nous catalans disposaran de la nacionalitat i podran votar en un plebiscit d'independència. No m'agradaria que ens passés com al Quebec, que va perdre la seva sobirania, en bona part, perquè alguna de les comunitats estrangeres que va accedir al dret a vot a corre-cuita abans del plebiscit va votar-hi en contra.

A Barcelona s'ha programat la consulta del 10 d'abril. Vostè, en una altra onada de consultes, va demanar al president Montilla que havia de votar. Ara, Duran i Lleida no votarà i el president de la Generalitat diu que té un dilema.

Les últimes paraules que he sentit del president de la Generalitat sobre aquest tema m'indicaven que molt possiblement el dia 10 d'abril anirà a votar. Pel que fa a altres dirigents, és una qüestió personal de cadascú. La consulta hauria d'implicar tots els barcelonins. Em sorprèn que algú no s'hi senti implicat. M'agradaria que tots els dirigents de CiU votessin.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT