Democràcia de les elits i brutalitat política a Sud-àfrica
Ciutat del CapLes imatges, al telenotícies de les set, el de més audiència a Sud-àfrica, van esgarrifar la nació. Un home jove, sense camisa, s'enfronta sol a sis policies antidisturbis. El colpegen amb les porres, l'encanonen amb els rifles. Cau a terra, més cops. Aconsegueix aixecar-se, distanciar-se, el pit sagnant. Deu minuts després, ja fora de l'atac policial, es posa la mà a la ferida i es desploma a terra. Mort. Es deia Andries Tatane, tenia 33 anys, dos fills, era professor, vivia a Ficksburg (Free State) i participava en una manifestació, el dia 13, per demanar aigua potable al seu barri. Diuen que es va encarar als policies per recriminar-los l'ús, irònicament, de canons d'aigua contra la gent gran.
Sense les imatges a la televisió, potser la mort de Tatane no només hauria estat una altra per afegir a les 1.769 persones que van perdre la vida a Sud-àfrica a mans de la policia només l'any passat i no hauria reobert el debat sobre el paper de les forces de seguretat -temudes durant l'apartheid als barris negres i temudes sembla ara també als mateixos barris- en democràcia. Va ser l'any 2009 quan el cap de la policia, Bheki Cele, va pronunciar les paraules "disparar a matar". Es referia als criminals que s'enfrontessin a les forces de seguretat, en un país que registra unes 16.000 morts violentes a l'any (va arribar a les 20.000 a la dècada dels noranta).
Tot i així, les seves paraules ja van crear preocupació entre els partits polítics de l'oposició que entenien que l'acció policial s'havia d'endurir en la lluita contra la criminalitat -i amb el Mundial de Futbol acostant-se-, però alertaven que el fet de donar via lliure a les forces de seguretat podia entrar en conflicte amb els drets dels ciutadans.
El llenguatge violent de les elits
Les protestes als municipis, als barris, recorda Richard Pithouse, analista de la South African Civil Society Information Service i professor de polítiques a la Rhodes University, no han parat d'augmentar des del 2004, "i la protesta a Ficksburg, com a la resta de les comunitats pobres, és una resposta legítima al desinterès del govern del Congrés Nacional Africà (ANC), les elits del qual es fan cada cop més riques, mentre el seu llenguatge es torna més violent". Per a Steve Friedman, director del Centre d'Estudis per a la Democràcia, la mort de Tatana és una mostra de com la democràcia funciona per a les elits, els polítics i les classes mitjanes del país, "però en les àrees on viu la gent pobra, els que tenen el poder, els polítics locals, els consellers municipals, no accepten que se'ls qüestioni, i sovint tenen vincles amb la policia". Per Friedman, quan els caps de la policia van donar més llibertat als seus homes per actuar sense lligams legals, van donar "més oportunitats d'actuar no contra els criminals, sinó contra nosaltres mateixos".
La primera resposta de l'ANC va ser condemnar els fets, però també preguntar-se si la cadena pública de televisió no havia editat les imatges. Els sis policies van ser detinguts i l'Independent Complaints Directorate, que investiga queixes sobre actuacions policials, va destinar la seva gent a Ficksburg. En un comunicat referent a la mort de Tatane, l'ICD diu: "La brutalitat policial no pot ser tolerada en una democràcia. La policia ara hauria de ser totalment diferent de la de l'apartheid".
Les protestes a Sud-àfrica han estat constants en els últims anys. Amb una població creixent, les dades d'atur a les poblacions més pobres (àrees rurals o guetos a les ciutats) poden arribar a més del 50%, especialment entre el jovent. L'atur oficial (que descompta aquells que ja no busquen feina, desencantats) se situa en el 24%. La població tenia moltes esperances en el govern de Jacob Zuma, però creix el descontentament a mesura que la seva acció no té traducció en una millora de la qualitat de vida. Zuma ha promès situar la creació de llocs de treball com una de les prioritats del seu mandat. Si no hi ha canvis aviat, les protestes a Sud-àfrica seran contínues.
