Publicitat
Publicitat

Líders liberaldemòcrates es desencanten del pacte amb els conservadors

Desengany en el govern de coalició

Amb la promesa dels dos líders de la coalició de govern de mantenir la seva aliança fins a les pròximes eleccions del 2015, el Regne Unit pot comptar amb una estabilitat política, almenys de cara enfora, per afrontar la crisi financera que afecta Europa i que ha portat l'economia britànica a virar cap a un estancament. Però a mesura que s'apropa al seu divuitè mes al poder, la primera coalició governamental britànica pacífica en els últims 70 anys s'està transformant en un vaixell que fa aigües en un mar agitat. Una onada d'inquietud copeja ambdós partits, els conservadors del primer ministre, David Cameron, i els liberaldemòcrates del viceprimer ministre, Nick Clegg; augmenten les tensions dins la coalició, i creixen els dubtes sobre quant de temps durarà el pacte de govern.

Cada tardor els congressos anuals dels partits suposen un aparador per a les formacions. Aquesta setmana els laboristes celebren el seu a Liverpool, els liberaldemòcrates van tenir la seva trobada la setmana passada a Birmingham i els conservadors es reuniran la setmana que ve a Manchester. Els congressos d'enguany representen una prova dura per als líders dels partits, que hauran de gestionar les possibles disparitats de criteri entre els membres de les seves formacions sobre com afrontar la crisi, així com la manera d'encarar els efectes del pla de retallades que el govern de Cameron va anunciar la tardor passada.

En l'última setmana, les notícies econòmiques han empitjorat, i han propiciat que les ales més a l'esquerra dels laboristes i els liberaldemòcrates s'hagin llançat a discutir si el pla governamental de reducció del dèficit -que segons Cameron ha estat més dur, proporcionalment, que el que han dut a terme Espanya, Grècia i Itàlia- és un cas d'haver anat "massa lluny, massa ràpid". Molts dels crítics opinen que el govern hauria d'afluixar les retallades i seguir el model de l'administració Obama, que aposta per una combinació de retallades i nous estímuls per reduir l'atur. Les últimes xifres econòmiques -més de 2,5 milions de persones en edat de treballar sense feina, la inflació al 4,5%, la més alta en els últims anys, i un creixement econòmic més aviat tímid, de poc més de l'1%- han portat alguns experts a preveure que aquesta situació, coneguda amb el nom d'estagflació, continuarà.

Amb el debilitament de l'economia, l'endeutament públic mensual, que havia anat disminuint, va experimentar un augment considerable a l'agost. Un fet que suggereix que el pla d'austeritat, almenys per ara, està fallant en el seu objectiu d'estimular l'economia i reduir el dèficit, tal com el govern de coalició havia promès.

Però Cameron va assegurar la setmana passada des de Nova York, on era amb motiu de l'Assemblea General de l'ONU, que el govern no canviarà la seva estratègia davant el dèficit. Un missatge que també va defensar Clegg, que va dir al congrés liberaldemòcrata que la càrrega històrica del deute heretat dels laboristes ha deixat el país "al caire de l'abisme".

Un futur d'aliances

Clegg va sortir del congrés amb una aprovació a contracor de molts dels delegats del partit a continuar amb la coalició de govern. I va aguantar situacions molt tenses. El president de la formació, Tim Faron, va dir que quan passin quatre anys de coalició el "divorci" amb els conservadors és inevitable. Sondejos d'opinió recents mostren que el suport als liberaldemòcrates s'ha enfonsat a un 11%, i que si s'avancessin les eleccions perdrien la majoria dels 59 escons que tenen a la Cambra dels Comuns, que té un total de 650 seients. En la majoria de sondejos els conservadors s'imposen als laboristes, però aquest avantatge es fa més petit entre els enquestats que afirmen que aniran a votar.

Molts comentaristes britànics afirmen que les senyals apunten a una nova era de coalicions polítiques al Regne Unit, i que el desencant dels liberaldemòcrates amb els seus socis de govern es podria traduir en un pacte amb els laboristes de cara a les pròximes eleccions d'aquí tres anys. Però el Partit Laborista també té problemes.

Diferències irreconciliables han aflorat entre l'ala centrista del partit, que ha dominat durant 10 anys sota el primer ministre Tony Blair, i l'ala més a l'esquerra, principalment la base sindicalista, que des de la derrota laborista de l'any passat es manté ferma en les seves conviccions. Figures històriques del partit, i fins i tot el nou líder, Ed Miliband, reconeixen que per recuperar el poder primer s'ha de recuperar la confiança dels electors admetent els errors, incloent-hi la gestió econòmica i l'increment del dèficit durant el seu govern.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT