BARCELONAMentre el PSOE intenta ressorgir de les pròpies cendres després d'un cicle electoral extremament negatiu, el PP no perd el temps i ja ha engegat la seva particular contrareforma legislativa. Les compareixences que han fet aquesta setmana els ministres Alberto Ruiz-Gallardón -Justícia-, José Ignacio Wert -Educació i Cultura-, Ana Mato -Sanitat- i Miguel Arias Cañete -Agricultura- suposen una esmena total o parcial a les polítiques icona que va promoure José Luis Rodríguez Zapatero durant els 7 anys que va liderar el govern espanyol.
La reforma de la llei de l'avortament, la regulació de la píndola de l'endemà, un nou Pla Hidrològic Nacional (PHN) que obre la porta a nous transvasaments i la implantació d'educació cívica constitucional en substitució d'educació per a la ciutadania són alguns dels grans hits d'aquesta primera ofensiva legislativa dels populars.
Sanitat
Ana Mato sospesa restringir l'accés a la píndola de l'endemà
El setembre del 2009 la píndola de l'endemà es va començar a dispensar en farmàcies sense la necessitat de disposar d'una recepta amb l'aval de l'Organització Mundial de la Salut i l'Agència Espanyola del Medicament. L'actual vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, ja s'hi va situar en contra des de l'oposició. Una postura que ja feia pensar que, en arribar al poder, hi hauria canvis. Mato va explicar dimecres al Congrés que ha demanat informes sobre l'ús de la píndola postcoital arreu d'Europa. Un cop tingui el document -que avaluarà específicament l'impacte sobre les menors-, la ministra farà públics els seus plans.
"Els medicaments no són un caramel", va dir. Menys taxativa es va mostrar, durant la seva intervenció, a l'hora de negar el copagament sanitari. La polèmica oberta a causa de la seva resposta es va tancar només 24 hores després, quan en una entrevista a la Cope va afirmar que aquesta fórmula per a la sanitat no es preveia.
L'agenda recentralitzadora de Mariano Rajoy, en l'àmbit sanitari, es traduirà en la creació d'una targeta sanitària única per a tot l'Estat. La Generalitat es va mostrar molt crítica amb aquest anunci.
Justícia
La llei que regula l'avortament torna a paràmetres del 1985
Les menors que vulguin avortar ho hauran de fer amb el consentiment dels pares. Així ho va anunciar aquesta setmana el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón. La llei actual, vigent des de juliol del 2010, no exigeix el permís patern, però sí que els pares siguin informats que les seves filles d'entre 16 i 17 anys interrompran l'embaràs, sempre que les noies no al·leguin perill de violència intrafamiliar, amenaces, coaccions, maltractaments o una situació de desarrelament.
El gir conservador en matèria de justícia que planteja el nou ministre del ram també passa per la possible implantació d'una "condemna permanent revisable" que només s'aplicaria en casos que provoquessin una forta "repulsa social". Gallardón també ha obert la porta a implantar el copagament en cas que es vulguin recórrer les decisions judicials en segona instància.
Educació
José Ignacio Wert suprimeix educació per a la ciutadania
El PP, des de l'oposició i amb el suport de l'Església, es va atrinxerar en contra de l'assignatura d'educació per a la ciutadania. Amb l'arribada de José Ignacio Wert al ministeri, l'assignatura passa a anomenar-se educació cívica i constitucional. Quin canvi suposa això? "Es tractarà d'una matèria escolar lliure d'adoctrinament ideològic", va assegurar Wert en la seva compareixença. També va denunciar que, des del primer moment, educació per a la ciutadania havia causat "divisió" a la societat i al món educatiu. Un nou emblema de la trajectòria de Zapatero que no aguanta ni un mes després de l'arribada del PP al govern.
Medi ambient
Arias Cañete esmena a la totalitat la política ambiental del PSOE
El ministre d'Agricultura, molt expeditiu, ja ha anunciat reformes en la llei de costes, en la de responsabilitat ambiental, en la d'aigües i en la de qualitat de l'aire. També vol dur a terme un nou Pla Hidrològic Nacional que obre la porta a transvasaments. Una opció que té el rebuig frontal dels partits catalans, que veuen ressuscitat l'episodi del transvasament de l'Ebre.
