Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI D'EUROPA

Desobediència silenciosa

Els hongaresos recorren aquests dies a l'humor negre. Un professor de la Universitat de Budapest explicava aquesta setmana amb un somriure resignat que l'acudit més repetit últimament al país diu que els hongaresos més optimistes encara estan aprenent anglès, els més pessimistes han començat a aprendre el xinès i els realistes aprenen a disparar. Per treure-li dramatisme assegurava que a Hongria ja estan curats d'espants.

Fa només uns dies el govern va anunciar que reobria converses amb el Fons Monetari Internacional (FMI) per intentar negociar un nou crèdit. Hongria va ser el primer país de la UE que va necessitar la intervenció internacional quan va esclatar la crisi econòmica del 2008. Fa un any els hongaresos es van llançar als braços del populisme de Viktor Orbán, que aconseguia la majoria més important de la curta trajectòria democràtica del país i anunciava una "lluita d'alliberament" de l'FMI. Però la seva política ultraliberal no ha tret el país del pou, i el florí, la seva moneda, està en mínims històrics.

A les urnes i al carrer

A Eslovènia avui hi haurà el sisè canvi de govern de la zona euro des que va començar la crisi del deute: un altre dels últims governs socialistes supervivents a Europa que serà castigat a les urnes per una prima de risc disparada, un índex d'atur que s'ha multiplicat per dos en els últims tres anys i per la por de la majoria de la població a les reformes anunciades. A la plaça de la Borsa de Ljubljana, amb temperatures sota zero, fa setmanes que hi acampen els indignats eslovens, que es van apuntar a la revolta del 15 d'octubre dels Ocupa Wall Street.

El Regne Unit ha viscut aquesta setmana la manifestació de funcionaris més important des de les grans protestes contra Margaret Thatcher. I Grècia, que perd presència al carrer, opta per la desobediència civil. Menys xocs a la plaça Sintagma i més revolta silenciosa contra uns impostos que consideren injustos.

Fa tres mesos el govern grec, desesperat per la falta d'ingressos en un país amb un 30% d'economia submergida, va decidir imposar un nou impost sobre la propietat que es cobraria amb el rebut de la llum. Alcaldes, polítics, sindicalistes, advocats, petits propietaris i fins i tot corporacions públiques s'han negat a pagar aquesta taxa. Molts no volen. Molts altres diuen que senzillament no poden. El país està empobrit. Divendres, el nou primer ministre, Lukàs Papadimos, va dir al Parlament que l'impost es mantindrà i el govern amenaça amb talls de subministrament generalitzats.

Legitimitat

Aquesta setmana els caps d'estat i de govern de la UE es tornaran a reunir a Brussel·les en una cimera que, segons la Comissió, és crucial per salvar l'euro. Tornaran a especular amb el futur de la UE i posaran per escrit que l'única sortida és més austeritat, reformes a fons, retallades de la despesa pública i injeccions per limitar al màxim els problemes del sistema bancari. Però mentre s'evita el trencament d'aquesta unió, una altra esquerda profunda s'ha obert fa temps entre els líders d'aquests vint-i-set estats i la seva ciutadania. La legitimitat de moltes decisions polítiques està en qüestió. En la cursa contrarellotge per salvar l'euro, es pot perdre pel camí la credibilitat de tot el projecte.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT